X

Una infermera mallorquina rellança els programes contra l’anèmia i la malnutrició als campaments sahrauís

Laura Montoro fa prop d'un any que va ser expatriada per l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears

27/06/2023

Una infermera mallorquina rellança els programes contra l’anèmia i la malnutrició als campaments sahrauís

22

Laura Montoro és la infermera mallorquina que s’ha encarregat de rellançar el Programa Integral de Salut infantil dels campaments de refugiats sahrauís, l’anomenat PISIS. El van posar en marxa un grup de sanitaris de les Balears que l’any 1990 van visitar la zona per conèixer-ne la realitat i van constatar la necessitat de posar-hi fil a l’agulla.

Amb el projecte de pediatria, l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears dona suport al Ministeri de Salut Pública de la RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica). Però estava gairebé aturat d’ençà de la COVID. “Totes les energies del sistema de salut sahrauí va passar a preocupar-se de la COVID”.

Per això, l’Associació va decidir enviar-hi Laura Montoro el mes d’octubre com a infermera expatriada per tal de rellançar l’activitat pediàtrica a atenció primària. Coordina l’equip local i també forma infermeres dels campaments en temes com detecció d’anèmia i prevenció i tractament de la malnutrició. “Hi ha nins que entren al programa de malnutrició aguda i veus que han pogut sortir i guanyar pes i estan més actius i riallers. És molt satisfactori”, assegura la mallorquina.

La malnutrició és el que més va sorprendre els pediatres de Son Espases Borja Osona i Natasha Woods, que hi van estar 15 dies aquesta primavera a proposta també de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí. “Sobretot m’ha sorprès la malnutrició aguda”, explica Woods. “És un campament gestionat purament per ajuda humanitària des de fa molts anys i no s’hi compleixen els mínims internacionals recomanats per als campaments”.

Tot i els esforços, la situació del programa de salut infantil és molt precària. Només hi ha dos pediatres de manera permanent per a 18.000 infants. Un d’ells forma part d’una brigada de cubans i l’altre és un pediatre local a punt de retirar-se. “La càrrega de feina és molt grossa, no és comparable al que tenim aquí”, constata Osona. “I el pitjor és que no tenen personal local incentivat per fer res, en el sentit de tenir uns ingressos mínims i no haver de dedicar-se a altres coses”.

L’Associació d’Amics del Poble Sahrauí hi ajuda tant com pot amb finançament del Fons Mallorquí de Solidaritat, el Menorquí i el Pitiús. “Ens fem càrrec des de l’aportació d’equipaments fins a la incentivació del personal”, explica el pediatre i coordinador de salut de l’Associació, Pep Bibiloni.

Montoro descriu l’experiència als campaments com a gratificant, però molt intensa: “La climatologia és molt adversa, és difícil viure aquí, hi ha molta diferència de temperatura, hi fa molt de fred o molta calor, el vent de xaloc… I les normatives de seguretat fan que tots els cooperants hàgim de viure en un mateix edifici; abans de certa hora hem de ser a casa; segons quin trajecte no el podem fer tots sols, necessitam escorta… La falta de mobilitat i llibertat és feixuga”. I també destaca la duresa de la realitat que s’hi ha trobat: “Veure mancances als campaments i patologies infantils que allà tindrien més bon pronòstic o accés a un tractament, i aquí no…”. A més, la burocràcia dificulta les evacuacions. “Tot això, emocionalment, afecta”, assegura.

Així i tot, després de l’estiu na Laura continuarà al peu del canó. “És una experiència molt enriquidora i satisfactòria”, diu. I cada sis mesos hi aniran pediatres des de les Balears per fer un seguiment de la situació. Tot, per evitar que l’assistència dels infants sahrauís torni a decaure. Però el futur també passa, adverteixen, per polítiques locals.

27/06/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT