Illes Balears
Són les xifres d'un informe de la Fundació Anar, realitzat a cinc comunitats autònomes, entre les quals hi ha les Balears
13/09/2022
10
Una quarta part dels alumnes percep com a mínim un cas d’assetjament a la seva classe. Són les xifres d’un informe de la Fundació Anar, realitzat a cinc comunitats autònomes, entre les quals hi ha les Balears. Identifica un canvi de tendència en els casos d’assetjament escolar: cada vegada hi ha manco agressions físiques, però augmenten els insults. El 24,5% actual contrasta amb el 15% registrat el curs de la pandèmia, quan bona part de les classes varen ser telemàtiques. Però és 10 punts inferior a les dades del 2019.
Canvis des de la pandèmia
De l’estudi s’extreu que l’assetjament escolar està canviant des de l’aturada escolar de la covid. Així, el tipus més comú en el darrer curs van ser els insults, malnoms i burles (89,5% ), mentre que la resta de maneres de ficar-se amb la víctima es van reduir. Els cops i puntades passen del 38% de 2020-21 a un 31,8% en l’estudi actual.
La majoria pensa que l’assetjament escolar afecta una sola persona (51,3%) i que la víctima ho porta patint des de fa més d’un any (un 29,9% així ho considera). Entre els motius pels quals té lloc l’assetjament, destaquen l’aspecte físic de la víctima (56,5%) i les coses que fa o diu (53,6%).
Menys freqüent, però també destacable, són les bones notes (20,7%) o el fet que l’agressor sigui agressiu (20,2%).
Quant als agressors, destaca el fet que en el 72,6% dels casos l’agressió es dugui a terme entre diverses persones. Un increment que ve registrant-se en els últims anys i que ja arriba a tres de cada quatre casos d’assetjament escolar detectats en aquest informe (enfront del 43,7% en 2018 i 2019).
Baixa la incidència del ciberassetjament
Un 8,2% pensa que algú en la seva classe és víctima de ciberbullying (16 punts percentuals menys que en 2020-21). La novetat en aquest terreny és que si bé el WhatsApp encara és el principal mitjà pel qual es produeix l’assetjament digital (66,9%), entren en escena amb força altres xarxes socials no esmentades en enquestes anteriors com són Instagram (53,1%) i TikTok (48,6%). Els alumnes de primària també esmenten els jocs en línia, Twitch i Facebook.
En aquest apartat, els assetjadors són companys coneguts del centre escolar en el 85,2%, la majoria de la mateixa classe.
Un avanç registrat és que en demanar als alumnes què poden fer per a solucionar-ho ja esmenten, a més de comunicar-ho a un adult (29,1%) —l’opció principal—, el fet d’esborrar o bloquejar el compte i eliminar els missatges (20,8%) o denunciar-ho (20,1%).
Finalment, en demanar als alumnes si han pogut participar en una situació d’assetjament escolar o ciberassetjament sense adonar-se, un de cada quatre (24,4%) reconeix que sí que ho ha fet, un percentatge 2,6 punts més alt que en 2020 i 2021.
Respecte a la resposta del centre als casos d’assetjament, encara és cridaner que un 45,4% dels infants percebi que el seu professor no fa res i fins a sis de cada deu (61,7%) que el seu centre no fa res. També frega la meitat (46,8%) el percentatge d’alumnes que creu que els seus companys no fan res.
L’opinió dels docents
Gairebé la meitat dels professors (45,9%) ha tengut coneixement d’algun cas d’assetjament escolar. D’aquests, més de la meitat (56,5%) són professors de secundària i set de cada deu (69,2%) són dones.
Solen assabentar-se principalment a través dels companys/testimonis, de la família o de l’alumne afectat més que per ells mateixos o un altre docent.
Segons el parer dels professors, com a aspectes decisius perquè existeixi aquest fenomen estan l’ús indegut de les noves tecnologies/xarxes socials (95,2%), la pressió del grup d’amics (94,3%), la falta de respecte a les diferències (93%), la falta d’una gestió emocional adequada en els infants i adolescents per a resoldre conflictes (92,1%) i la normalització de la violència (91,3%).
Els agressors són vists pels docents com a persones que tenen sentiment de superioritat (76,7%) i amb falta d’habilitats socials (73,5%). En primària, destaquen els problemes psicològics de l’agressor (inseguretat, baixa autoestima, frustració, por al rebuig…) (55,6%) com el motiu més freqüent.
13/09/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
La Guàrdia Civil ja n'investiga els fets i avui donarà més informació
