Mor un nin a Montuïri en ser atropellat a una casa de camp
Les primeres investigacions apunten a un accident domèstic
La xifra supera, proporcionalment, la de la població general, i només fa una dècada que es comptabilitza
El suïcidi entre agents de policia supera la mitjana de la resta de ciutadans. Un psicòleg de Menorca, Fernando Pérez Pacho, ha fet la primera tesi sobre aquesta realitat a Espanya. Aquest doctor en Psicologia per la UIB n’ha analitzat 19 casos, incloent-hi les temptatives, a través de la mirada de familiars, companys i amics.
Segons les seves dades, el suïcidi dins la policia és un fenomen nombrós, però invisible: 254 policies s’han llevat la vida en els darrers vuit anys; trenta cada any, de mitjana.
“Ningú vol matar-se. Hom se suïcida perquè valora que el sofriment és tan gran que ja no hi ha manera d’eliminar-lo. Alguns d’aquests policies et conten que, al principi, quan presenciaven un suïcidi, pensaven: ‘és desagradable i ja està’. Però després comences a pensar-hi. Ja no pateixes i t’hi comences a identificar”, explica Pérez Pacho.
L’estudi identifica els problemes de parella i emocionals com els factors de risc més freqüents. A açò se suma l’estrès intern dins les comissaries, els horaris irregulars i la dificultat per conciliar, que debiliten un dels principals factors de protecció: la família.
“El policia arriba a casa quan els seus fills són a escola, i ca seva no els veu, o quan la seva parella ja no hi és. Tenen la vida canviada. Hi ha policies que estan passant un mal moment i que, per exemple, estan en torn de vespre i es troben que un dels factors de protecció més important no el tenen”, assegura el psicòleg.
A més, la dessensibilització davant la mort i l’accés a una arma augmenten el risc en moments de vulnerabilitat. “Quan et vas dessensibilitzant a morir, és a dir, veus la mort cada dia, gent que ja no pateix, i tu tens una pistola i estàs passant un període de vulnerabilitat en què no estàs bé, estam davant una situació molt perillosa”, segons Pacho.
Tot plegat succeeix en un context en què demanar ajuda encara és difícil. “Al policia li costa molt demanar ajuda; està acostumat a ser fort, i a donar-la ell. La seva feina és d’entrega. Ell hi és quan tothom surt corrents. Demanar ajuda suposa que no saps gestionar les coses”, conclou el doctor en Psicologia.
El suïcidi policial és just la punta de l’iceberg d’un problema estructural, que requereix un abordament des de les acadèmies.
Les primeres investigacions apunten a un accident domèstic
Els sanitaris no han pogut salvar-li la vida
L'Ajuntament d'Alaior és l'únic de l'illa que encara no té aprovat el catàleg de camins
La mare de la víctima, la principal acusada, no s'ha presentat a la lectura del veredicte