Traslladen a l’UCI Pediàtrica de Son Espases el nadó d’uns 8 mesos ferit per cremades a Alaior
El petit ha entrat d'urgència a l'Hospital Mateu Orfila, després que, segons les primeres hipòtesis, li hauria caigut damunt aigua bullent

IB3 Notícies ha pogut saber que una dona resident a Búger reclama que el seu marit, capità de l'Exèrcit de l'Aire, va morir de càncer i, segons sospita, va intoxicar-se mentre treballava a la base aèria de Son Santjoan
Façana de la seu de la Delegació de Defensa a les Balears, a Palma
211Una dona resident a Búger, a Mallorca, reclama al Ministeri de Defensa que reconegui que el seu marit, un capità de l’Exèrcit de l’Aire que va morir de càncer, va intoxicar-se amb l’amiant present a unes instal·lacions militars mallorquines. En concret, la vídua demana que es reconegui una mort per malaltia professional i, també, en acte de servei. El misser de Madrid Román Oria gestiona aquesta reclamació, junt amb altres que provenen de tot Espanya. Segons explica Oria, hi ha “una relació de causalitat” que determina que “el seu patiment i, en tot cas, la mort” ha estat causa d’una “contaminació tòxica”. Oria afirma que en cas que Defensa accepti la reclamació de la vídua, aquesta veuria duplicada la seva pensió i, a més, li correspondria una indemnització que oscil·la “entre els 80.000 i els 100.000 euros”. Els fills del capità, a més, rebrien entre 20.000 i 25.000 euros.
La família del capità mort sospita que el càncer que el va matar havia estat provocat per l’amiant present a les instal·lacions on treballava, la base aèria de Son Santjoan. En aquest sentit, el misser de la vídua afectada assegura que, “simplement”, el fet de la proximitat d’una persona envers aquest material “ja determina un risc, perquè l’amiant es dilueix”. En el cas del capità de l’Exèrcit de l’Aire finat, com que era mecànic d’aeronaus, “ha hagut d’intervenir directament sobre l’amiant”, perquè era present als avions, explica taxatiu el misser.
Prospeccions
El govern central ha reconegut una vuitantena de morts de militars en actiu a causa de l’amiant present a les instal·lacions de Defensa. El Ministeri que dirigeix Margarita Robles, per part seva, acaba de licitar un contracte amb una empresa per saber si l’amiant, un material que es va prohibir el 2001, és present a 80 edificis de Defensa de tot Espanya, un dels quals a Palma. Es tracta de la seu de la Delegació de Defensa a les Balears, un immoble històric de Ciutat construït en 1930 i que va ser la casa de l’exbatle de Palma Emili Darder. Quan comencin les prospeccions, s’hi prendran 16 mostres, que hauran de servir per saber si l’amiant hi és present i, en cas afirmatiu, procedir a eliminar-lo.
Canvi de destí
Però a la Guàrdia Civil podrien tenir un problema similar. Una agent destinada a Artà ho va denunciar. Després, va ser expedientada pels seus superiors. Així ho explica qui va ser el seu misser, Bochiká Bitata: “Ella simplement va fer unes fotografies”. Segons Bitata, l’agent expedientada volia que es donàs curs o es promogués, “per part de qui correspongués”, una investigació que analitzàs si realment hi havia o no amiant. “És tòxic, és una substància cancerosa“, afirma el seu misser, qui defensa que ella va fer les fotografies per protegir els drets de la resta de companys del quarter. “Però no només no es va fer, sinó que li varen obrir un expedient i aquesta al·lota a hores d’ara no hi és, va demanar un canvi de destí”, explica Bitata.
La construcció amb amiant va ser prohibida el 2001. La normativa és molt estricta quant a l’erradicació d’aquest material, que només poden fer empreses especialitzades.
El petit ha entrat d'urgència a l'Hospital Mateu Orfila, després que, segons les primeres hipòtesis, li hauria caigut damunt aigua bullent
Una cinquantena d'efectius d'una empresa de desocupació han muntat un control d'accés a l'entrada de l'edifici
Més de 200 persones, entre veïnats de Maria i de Sineu, hi han participat