Primer acte en record de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme a Palma sense l’assistència de les principals institucions

És la primera vegada d'ençà que s'aprovà la Llei de memòria democràtica el 2018 que l'acte no l'organitza Cort

29

Prop de 300 persones han participat diumenge en l’acte en record de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme al Mur de la Memòria, a Palma. És la primera vegada d’ençà que s’aprovà la Llei de memòria democràtica el 2018 que l’acte no l’organitza Cort. La Plataforma per la Memòria Democràtica, convocant de l’acte, ho qualifica d’una ofensa a les víctimes i els seus familiars. Demanen al Govern que no derogui la llei. Un acte amb absència de les principals institucions de les Illes. Sí que hi ha hagut representació de formacions polítiques.

“Enguany l’Ajuntament de Palma no ha volgut participar, varen votar en contra d’una moció i és molt lamentable perquè parlam d’un batle de Palma i fill il·lustre de la ciutat, com és Emili Darder“, ha declarat Miquel Rosselló, portaveu de la Plataforma per la Memòria Democràtica. “Els varen matar una vegada i no recordar-los és com si els volguessin matar una altra vegada”, ha expressat Guillem Mir, representant de Memòria de Mallorca.

Els rams de flors s’han dipositat al mur de la memòria del cementeri de Palma a sobre d’una placa que recorda els noms de les víctimes del franquisme. Precisament al mateix lloc on el 24 de febrer de 1937 moriren assassinats l’exbatle de Palma, Emili Darder; l’exbatle d’Inca, Antoni Mateu; l’exdiputat socialista, Alexandre Jaume; i el fundador d’Esquerra Republicana Balear, Antoni Maria Ques.

Prop de 300 persones han participat en l’acte d’homenatge a la seva memòria que enguany no ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Palma ni de cap altra institució balear, a excepció de l’Ajuntament d’Inca i el delegat del Govern a les Balears, Alfonso Rodríguez. Enguany l’acte l’ha organitzat la Plataforma per la Memòria Democràtica, que aglutina més de 50 entitats de la societat civil. Demanen no derogar la llei de memòria democràtica i mantenir drets de les víctimes.

En aquest sentit, el net d’Emili Darder, Ferran Cano, ha demanat que “hi hagi gent que vulgui respectar els drets humans”. Per la seva banda, la jutgessa jubilada Catalina Moragues ha recordat que Espanya és el segon país del món amb més fosses i desapareguts i ha dit que la memòria “és justícia” i assegura que “sense justícia no hi ha reconciliació perquè la justícia necessita reconèixer les víctimes“.

societat

Sis persones ferides per l’esfondrament d’un aljub a Cura

Quatre persones n'han pogut sortir i dues més hi han quedat atrapades

societat

La tempesta obliga a tancar diverses platges del nord de Menorca

Els bombers també han hagut d'intervenir per treure aigua en alguns domicilis de Maó i Ciutadella

Microinformatius

RESUM IB3 NOTÍCIES MIGDIA 24/09/2024

MIGDIA

cultura

‘Mèrvels’, els superherois d’estil menorquí

Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca