Illes Balears
La plataforma denuncia que 38.000 treballadors públics queden exclosos del complement de fidelització promogut pel Govern només per als funcionaris estatals
12/05/2022
UNISEP, la plataforma per la Igualtat dels Serveis Públics, integrada per sindicats del món de l’ensenyament, la sanitat i els cossos i forces de seguretat de l’Estat, critiquen el nou complement de fidelització dels treballadors públics estatals promogut pel Govern de les Illes Balears. Apunten que aquest acord, assolit amb altres sindicats, exclou devers 38.000 professors, mestres i personal sanitari de la comunitat.
Es tracta d’un plus salarial per compensar el cost de la insularitat que els sindicats integrats dins UNISEP (ANPE, CSIF, JUCIL, JUPOL, SATSE, SIMEBAL i USAE) consideren que han de cobrar tots els treballadors públics, independentment de si depenen de l’Estat o de la comunitat autònoma. “El que han fet és un pegat”, diuen. Per això, han convocat una nova concentració per al pròxim dissabte dia 28 de maig. Exigeixen, a més, que aquesta compensació es pagui a través de la indemnització per residència, congelada des de l’any 2007. Fer-ho, asseguren, ajudaria no només a captar els professionals que necessiten les Illes, sinó també a fidelitzar als que ja hi són fent feina.
En aquest sentit, el president de SIMEBAL, Miguel Lázaro, ha assegurat que la responsabilitat màxima és del Govern de Francina Armengol. “És difícil captar, però és una vergonya que no poguem fidelitzar”, ha dit Lázaro, qui ha posat l’exemple del fins fa poc cap d’oncologia de l’hospital de Can Misses, que ha deixat la seva plaça per anar a fer feina a Canàries, on la indemnització per residència és molt superior que a les Illes Balears.
Diferència de més de 500 € en el plus de residència segons categories i destinació
De fet, un metge o un professor que fa feina a Mallorca cobra en concepte de residència un total de 102,72€ al mes. A la resta d’illes, 11 euros més. Però aquesta indemnització frega els 200 euros a Gran Canària i Tenerife, supera els 600 euros a la resta d’illes canàries i arriba als 975 en el cas de Ceuta i Melilla.
Un greuge comparatiu que fa que molts policies, sanitaris i professors deixin de venir a les Illes a treballar, asseguren els integrants de la plataforma. El seu portaveu, el president d’ANPE, Víctor Villatoro, ha apuntat que a Menorca, Eivissa i Formentera hi ha molts de docents compartint pis, que no arriben a final de mes o que, fins i tot, perden doblers per anar a fer feina i tenir més opcions de puntuar en futurs processos d’adjudicació de places.
Una situació que es repeteix, assegura, en els àmbits sanitari i policial i que fa que les seves plantilles tenguin dèficit de personal. De fet, el secretari provincial de JUCIL, l’Associació Professional de la Guàrdia Civil, Tomás Quesada, ha criticat que la falta de personal, a més d’augmentar la inseguretat, ha derivat en un deteriorament de les condicions laborals dels guàrdies civils que hi ha les Illes. “S’estan doblant molts de torns, no es tenen els descansos adequats, s’estan canviant serveis, es perd la conciliació familiar i altres tipus de drets que a altres províncies sí que tenen”, ha explicat Quesada.
El secretari provincial de JUPOL, Chechu Enrique, ha dit que “mentre un policia nacional destinat a Ciudad Real paga entre 300 i 400 euros pel lloguer, a Eivissa paga entre 900 i 1.000 euros per una habitació o compartint pis. Per tant, ningú no hi vol anar”.
Denuncien que falten treballadors i que encara en poden faltar més
UNISEP calcula que a les Illes falten 700 guàrdies civils, 200 policies nacionals, 500 tècnics sanitaris, 300 infermeres i 840 metges. A més, alerta que amb els pròxims processos d’estabilització del personal públic aquesta carència es pot incrementar. “Les Illes Balears es descapitalitzaran de professionals”, ha apuntat Sergio Tortosa, del sindicat d’infermeria, SATSE. “Això és una crònica d’una mort anunciada. Els professionals que no estan assentats aquí i als quals no podem fidelitzar, perquè no poden subsistir a les Illes, es presentaran a les oposicions de les seves comunitats d’origen. I el cost de formar a aquests professionals, que han pagat els ciutadans balears, s’anirà a les comunitats on el cost de la vida és més assequible. Estarem en desavantatge amb les oposicions de la resta de comunitats de l’Estat”, ha lamentat Tortosa.
Les reclamacions de la plataforma per la Igualtat dels Serveis Públics (UNISEP) varen començar fa més d’un any amb l’objectiu que el Govern actualitzi la indemnització per residència dels treballadors públics que fan feina a les Illes.
12/05/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
