Conserva la corona i el biquini, però Nerea Pons no reconeix la dona que un dia va vestir-los als principals concursos espanyols de culturisme. Dels 18 als 23 anys, primer a la boxa i després a les competicions de fisioculturisme, els èxits per a Nerea Pons van arribar a partir de “maltractar” el seu cos, obsessionada amb competir i superar-se.
Sense una base emocional sòlida, carregada de pors i de baix amor propi, la ciutadellenca va endinsar-se en el món de l’esport cercant un reconeixement que mai no era suficient. Durant anys, la competició d’alt nivell va amagar un trastorn alimentari sever i dismòrfia corporal i, un dia, va arribar la depressió.
Nerea Pons explica que el moment de tocar fons va ser per a ella el revulsiu per adonar-se que la felicitat no depenia de les fites esportives i que els valors sobre els quals havia basat la seva carrera xocaven amb aquells amb els quals havia estat educada. En aquest punt, va començar un treball per entendre les seves emocions i recuperar l’amor propi.
D’aquest aprenentatge, Nerea Pons n’ha fet la seva força. Fa 8 anys que entrena dones a estimar el seu cos, que és com avui entén l’esport. Els objectius de l’esport arriben, diu, si surten d’un mateix, i no de la necessitat de ser reconegut per la teva parella, per la família o la societat.
El cos, quasi momificat i encara per identificar, va ser localitzat a l'interior d'una caseta abandonada ubicada entre Can Picafort i Son Serra de Marina
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros