Un pràctic cau a la mar al dic de Son Blanc de Ciutadella mentre ajudava a maniobrar un ferri
Per sort, tot va quedar en un ensurt: l'home de 57 anys ja és a ca seva i es troba bé
Ha publicat 'Putah bida', un llibre amb reflexions sobre la malaltia ple d'humor i sarcasme
Fa cinc anys que na Vanessa Rodríguez viu amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA). I ho fa amb un toc d’humor. Creu que no cal dramatitzar més una situació que ja és dolenta de per si.
Va començar amb els primers símptomes en ple confinament: patia caigudes absurdes, diu que semblava com si anàs beguda… I l’octubre del 2020, gairebé per Halloween, com diu entre riures, li va arribar el diagnòstic. Ironies de la vida.
De tot d’una es feia preguntes molt lletges, com per exemple quant duraria. L’esperança de vida mitjana dels malalts d’ELA és entre 2 i 5 anys. Però fa cinc anys d’allò. I ara ja ha arribat un punt en què només li interessa viure el moment i punt. Això sí: pensar en la mort no l’espanta. “Gens ni mica”, diu. “Fins i tot en faig bromes i la meva família s’enfada.” Si arriba el moment, vol poder accedir a l’eutanàsia, tot i que deixa clar que per ara no és el cas.
I d’ençà de la malaltia que s’ha tornat addicta als tatuatges. “Vaig pensar: ‘No em faré gran, mai no em quedaran malament'”.
Tot plegat ho conta a Putah bida, un llibre ple d’humor i sarcasme que ha fet animada per la seva terapeuta, a rehabilitació, com un desafiament a la malaltia.
Poder convivir con Vanessa unas horas, es aprender de élla, la manera que hay que pasar por la vida ADAPTACIÓN Y FLUÍDEZ.¡¡¡TE ADMIRO!!! Vives en mí.
Per sort, tot va quedar en un ensurt: l'home de 57 anys ja és a ca seva i es troba bé
Actualment, l'Agència de gestió de fronteres de la UE té més de 220 agents desplegats a Espanya, principalment a les Canàries o a la costa sud peninsular
Hi ha risc que pugui desprendre's més material, per la qual cosa tots els infants romanen confinats a les aules com a mesura de precaució
La família havia demanat la col·laboració ciutadana per poder trobar-lo