Amb atenció i placidesa tothom esperava el primer toc de flabiol de Lito Vinent. El batle, Héctor Pons, destacà la força dels joves, entitats i treballadors que fan possible les festes. I va deixar clar que Maó és una ciutat compromesa amb la pau. Tot seguit, una part dels membres de Vidalba sortiren al balcó. Un centenar més eren a la tarima lateral. Tot d’una el públic ja va connectar amb ells, amb la seva emoció i alegria.
Un discurs coral per valorar el que ha fet l’entitat per la inclusió a través de l’esport i l’oci. Lita Triay, una de les membres fundadores del Vidalba, va explicar que “ha permès visibilitzar unes persones amb les quals massa vegades no es repara i que com tots també gaudeixen de la vida. Necessiten suport de tots per créixer, per fer-se forts, per florir i donar fruits”.
També hi va intervenir Antoni Carreres, entrenador de la Salle Vidalba, i el president José Jiménez. Després va tenir lloc el cant d’un poble unit: ‘Es Mahón’. Tot seguit, va sortir la pregonera popular al balcó i s’acabà amb ‘Són ses Festes’.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros