societat

(Mal)viure cobrant cinc euros l’hora en negre

Segons Càritas, un de cada cinc treballadors de les Balears és pobre o es troba en risc de ser-ho tot i estar ocupat

Imatge d'arxiu. /EFE


Maria Teresa, enfermera equatoriana, és una de les usuàries de la Fundació Joana Barceló de Caritas. A l’espera d’un contracte que li permeti regularitzar la seva situació a Espanya, s’ha dedicat a treballar en negre cuidant gent major i nins o netejant cases. Ha cobrat cinc o sis euros l’hora, sumant-ne devers tres-cents al mes. No n’hi havia prou per mantenir-se. Ni per mantenir la seva filla. “No és suficient per arribar a fi de mes, no m’arriba per a res”, assenyala Teresa a IB3 Ràdio.

És un dels exemples de les conclusions de l’informe La vulneració del dret al treball decent que l’entitat de la Conferència Episcopal ha fet públic aquesta setmana. Un document que assenyala la precarietat laboral com a causa de la pobresa o del risc d’entrar en aquest status d’exclusió social. Un de cada cinc treballadors de les Balears, informa Caritas, és pobre o es troba en risc de ser-ho tot i estar ocupat.

Un percentatge, aquest, que augmenta fins als quatre de cada deu, en el cas de les persones que treballen amb contractes a temps parcial. És el cas de Saukeymo Bô, senegalesa que compta amb “papers” i fa dos anys i mig que viu a Palma amb el seu marit. També és usuària dels serveis socials i assistencials d’entitats com la de l’Esglèsia. Tampoc li sobren els doblers per cobrir el lloguer que paga juntament amb el seu marit per “una habitació”, a més d’altres despeses. L’estiu passat va treballar de cambrera de pis en un hotel a través d’una empresa subcontractada. No tenia contracte ni alta a la seguretat social. “Vaig cansar-me d’esperar que el meu cap solucionés el problema i vaig canviar de feina”, explica Saukeymo. Va aconseguir un treball de cinc hores al dia durant cinc dies a la setmana a Santa Ponça. Hi va a fregar plats. Sense carnet de conduir, però, el trajecte de casa seva -a Palma-, fins a la localitat calvianera era una odissea. Sobretot per la nit, quan acabava a deshora. Ara no té feina. “Viure és molt difícil… El lloguer, la llum, l’aigua, el menjar…” lamenta la jove senegalesa. Ella i Teresa són exemples d’una situació, la d’estar o haver estat en perill d’exclusió social, que no exclou tampoc ciutadans balears. Ho recorda també Caritas. Té registrat que una de cada sis famílies que, com a mínim,  tenen un membre ocupat, no ingressen suficient per cobrir les seves necessitats.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

darrers sumaris


més contingut relacionat

Maó celebra els 40 anys dels ajuntaments democràtics

Ramon Homs, batle entre 1979 i 1983, ha presidit l'assemblea a petició d'Hèctor Pons

Siloé compleix 25 anys

Molta gent no s'ha volgut perdre una fita molt emocionant per a treballadors, usuaris i voluntaris d'aquesta entitat

Nadal nega les acusacions que va fer el batle de Manacor sobre la seva acadèmia

El tenista defensa que l'octubre el seu centre va abonar 198.000 euros en IBI

Cinc entitats de les Balears reben els primers Premis Voluntariat

També s'han reconegut dos voluntaris per la seva trajectòria personal: Beatriz Vaquero i Pep Lluís Riera