X

Què en saps, de la festa santantoniera? Aquí tens un vocabulari per no perdre’n detall

IB3 convida els espectadors i oients a viure i compartir la festa de Sant Antoni amb l’etiqueta #SantAntoniIB3 a les xarxes socials

15/01/2024

Què en saps, de la festa santantoniera? Aquí tens un vocabulari per no perdre’n detall

Josep S. Guerrero

L’esperit santantonier, a poc a poc, s’apodera dels pobles illencs. Per no perdre’n cap detall, el Departament d’Assessoria lingüística d’IB3 Notícies ha preparat un vocabulari de paraules relacionades amb la festa santantoniera que més es llegiran i s’escoltaran aquests dies. Per elaborar la llista de paraules i la informació subjacent, també s’han consultat els llocs web dels diferents ajuntaments en què la festa santantoniera es viu amb força.

Abans, però, un poc de context: Sant Antoni és el protector del món rural i pagès de les Balears, Catalunya i la Comunitat Valenciana. A més, és el protector del camp, les collites i també dels animals que conviuen amb l’home (cans, moixos…) i del bestiar (cavalls, someres, ases…). Igualment, és el protector dels oficis que es deriven del món agrari (manescals, ferrers, porquers…).

La Festa

En honor del sant, es duen a terme un conjunt de celebracions festives. Les festes de Sant Antoni se celebren els dies 16 i 17 de gener a Artà, Manacor, Muro, sa Pobla, Pollença i a bona part de la resta de municipis de les Balears. A Menorca, és la Diada de l’illa i el seu patró.

A Mallorca, la celebració comença dia 16 de gener, la revetla. Al vespre, la gent surt al carrer. Fan foguerons (torren botifarrons, llonganisses, llom, xulla), canten gloses, toquen la simbomba i mengen altres productes gastronòmics; com l’espinagada, típica de sa Pobla.

L’endemà, dia 17, tenen lloc les tradicionals beneïdes d’animals, amb desfilades de carrosses, decorades amb motius rurals i al·lusions a la vida del sant. D’altres, tenen tradicions pròpies: a Artà es canta l’Argument, composició recitada de caràcter satíric, elaborada per un glosador, que resumeix els principals esdeveniments de l’any anterior. A Pollença, molta gent va a la finca de Ternelles per triar, tallar i escorxar l’exemplar de pi que es davalla en carro fins al poble, per plantar-lo a la plaça Vella. Allà, joves de la vila intenten pujar-lo. La festa, però, es viu a bona part de la Mediterrània.

Vocabulari

Acapte: acció de recollir almoines per a un objecte piadós.

Assaig dels Goigs: composició poètica en honor de la Mare de Déu o d’un sant.

L’Argument: és una sèrie llarga de gloses compostes per un mateix glosador, en les quals es fa una crònica dels principals esdeveniments de l’any.

Bacinera o baciner: qui passa amb un bací a fer la capta per a algun fi col·lectiu.

Beneïdes: acte religiós on la gent du a beneir els animals. Dia 17 de gener.

Cabriol: vehicle molt lleuger derivat dels cabriolets anglesos i francesos amb dues rodes proveïdes de pneumàtics i protegides per parafangs, per passejar i fer curses de trot.

Cantadores o cantadors: qui canta les gloses.

Caparrots: dansen al ritme de la tonada “Jo i un pastor”.

Caparrots minyons: són una rèplica més petita dels caparrots.

Cercavila: acte de recórrer els carrers del poble amb la música abans de començar una funció o una festa.

Clamater: figura elegida cada any entre l’Obreria de Sant Antoni de sa Pobla, el rector i el batle. Apareix en escena en acabar les completes per fer una breu al·locució que acaba amb el pronunciament del clam ritual ‘Visca Sant Antoni!’.

Colla de Dimonis de Sant Antoni: són les figures més populars de la festa.

Completes: darrera part de l’ofici diví, amb què es terminen les hores canòniques del dia.

Correfocs: joc de carrer en què la multitud corre per esquivar els focs d’artifici.

Dimoni gros

Dimoni petit

Dimònia: dona que fa de dimoni. En alguns pobles, la figura es manté com a “Dimoni” encara que el faci un home o una dona.

El Grif: animal fabulós amb la meitat superior del cos d’àguila i la inferior de lleó.

Escapulari: conjunt de dos trossos petits de tela, beneïts amb una imatge relacionada amb la Festa, i dues cintes llargues que els uneixen i que, si es passa el cap entre les dues cintes, es porta sota els vestits penjant sobre el pit i l’esquena.

Espinagades: coca tapada, a la manera de cocarroi, de forma rectangular, dins el qual hi ha pèsols verds, espinacs i anguila o un altre peix.

Foguerons: foguera, especialment les que es fan pels carrers de la revetla de Sant Antoni per torrar carn.

Gegants de la Vila de sa Pobla: el gegant Antoni i la geganta Margalida.

Glosa: cançó o composició en vers, generalment curta i improvisada.

Glosadores o glosadors: qui fa gloses.

Goig: composició poètica en honor de la Verge o d’un sant.

Obreria de Sant Antoni, obrers: càrrec d’obrer en una parròquia, confraria, etc.

Penó: l’estendard que s’utilitza en la processó dels Tres Tocs en la Diada de Menorca.

Processó dels Tres Tocs: se celebra just després de la missa d’onze en la Diada del Poble de Menorca. Hi assisteixen tots els regidors de l’Ajuntament de Ciutadella, tres dels quals vestits de frac i a cavall, el clergat i el bisbe, a més de les autoritats civils i militars. Es passeja la imatge de Sant Antoni pels carrers de la ciutat. Quan arriben al lloc on antigament hi havia la porta de Maó, el regidor més jove i amb l’asta del penó del rei Alfons III dona tres cops a terra, acció que dona nom a la processó.

Santantonier o santantoniera: que té relació amb tot el que envolta la festa de Sant Antoni. Com aquest vocabulari.

Tau: representació de la creu de Sant Jordi.

Tedèum: es canta a la missa de després de la processó dels Tres Tocs.

Xeremies: instrument musical aeròfon de doble llengüeta, amb el pavelló ample i el tub lleugerament cònic.

Ximbomba (simbomba): instrument musical que consisteix en una pell tibant aplicada a la boca d’un vas i foradada enmig i que, fregant amb la mà humida una canya que passa pel forat, produeix un so greu i monòton que es repeteix tantes vegades com la mà frega anant amunt o avall de la canya.

Refranyer

Per Santa Llúcia, un pas de puça. Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Esteve, un pas de llebre. I per Sant Antoni, un pas de dimoni.

El desset és Sant Antoni i el vint és Sant Sebastià; qui bones obres farà no tindrà por del dimoni.

El gener festes té per triar: els Reis, Sant Antoni i Sant Sebastià.

Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l’any fa.

L’endemà de Sant Antoni comencen a sortir el boig i el dimoni.

Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap.

Notícies relacionades >

15/01/2024

Comentaris:

(*) Camps obligatoris