X

Vot en blanc, nul i abstenció, a qui beneficia cadascun?

En aquest article explicam com funciona la llei d'Hondt, el sistema de càlcul proporcional utilitzat en el sistema electoral

10/11/2019

Vot en blanc, nul i abstenció, a qui beneficia cadascun?

Imatge d'arxiu. /EFE

20


Tota la informació sobre les eleccions d’aquest diumenge

Aquells que, pel motiu que sigui, no volen donar suport a cap partit en els comicis d’aquest diumenge 10 de novembre, tenen tres possibilitats: votar en blanc, nul, o directament no fer-ho (abstenció).

Vot nul

Tal com es recull en l’Article 96 de la Llei Electoral, el vot nul es produeix quan es realitza amb un sobre o papereta diferent de l’oficial, o si dins del sobre s’inclou algun objecte, alguna papereta de més o s’hi escriu alguna cosa. Això sí, quan el sobre conté més d’una papereta de dues candidatures -si les dues són d’aquesta, es considera un vot vàlid-).

Un vot també és nul quan un sobre té només una papereta, però està marcada més d’una vegada (o de forma errònia, com quan es marquen quatre noms en una circumscripció que elegeix tres senadors) o quan en el sobre hi ha algun objecte o frase que no hi hauria de ser.

Aquests vots es consideren com a “vot emès no vàlid” i no compten per a realitzar el repartiment d’escons, per la qual cosa no beneficien ni perjudiquen a ningú.

Vot en blanc

El vot en blanc, per part seva, té lloc quan dins del sobre no hi ha res o, en el cas del Senat, quan la papereta que es fica dins del sobre no assenyala el nom de cap candidat a senador. Segons l’actual Llei Electoral, aquesta classe de vot es considera vàlid, per la qual cosa se suma als vots obtinguts per les diferents candidatures per a fer el repartiment d’escons.

És aquí quan entra en joc la llei d’Hondt, el sistema de càlcul proporcional utilitzat en el sistema electoral espanyol. Conforme a aquest, en cada circumscripció s’exclou primer a les candidatures que no hagin obtingut, almenys, el 3% dels vots vàlids emesos, per la qual cosa en incloure els vots en blanc, una candidatura necessita més vots per a aconseguir escó.

Un exemple: en una circumscripció imaginària en la qual hi ha hagut 1.000 vots a candidatures, 200 en blanc i 50 nuls, tenint en compte només els vots a candidatures, un partit necessitaria 30 vots (el 3%) per a aconseguir un escó, mentre que en tenir en compte els vots en blanc requeriria 36 (el 3% de 1.200).

Per tant, en teoria, aquesta forma de vot desfavoriria als partits petits perquè la mateixa llei d’Hondt els perjudica en les circumscripcions petites. Ara bé, aquesta classe de vot té un significat clar: igual que el vot nul es considera erroni, el vot en blanc transmet la idea que la persona està d’acord amb el sistema electoral però no li satisfà cap opció.

L’abstenció

L’abstenció és simplement no anar a votar ni, lògicament, introduir cap vot. Com que no hi ha vot, aquest no se suma i no afecta els resultats.

10/11/2019

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT