Palma acull aquest diumenge la tercera manifestació contra la saturació turística
Els convocants recorden que la protesta és contra el model econòmic, no contra els turistes
Toni Vives, músic i copropietari de Xocolat, fa la broma que no hi ha cap músic a les Illes que hagi venut tant de discs com ell
Miquel Àngel Sancho, impulsor i copropietari de Xocolat, ens mostra el logo de la primera botiga que va obrir l’any 1980 i on només despatxaven música jazz i salsa. 2 anys després, engegaven la discogràfica Blau i l’any 1987, el bon funcionament de la botiga va fer que es traslladassin a la seva ubicació actual, al carrer de Font i Monteros.
“Vàrem agafar la industria cultural discogràfic en un moment de gran expansió, no només aquí sinó també a la resta d’Espanya. Després vàrem provar el canvi de model, del vinil al compact disc, això va obrir més encara el ventall d’ofertes”, explica Sancho. Amb aquest canvi de segle s’ha produït un canvi de model d’escoltar música, assegura, fet que ha suposat una davallada de les vendes de més d’un 70% des del 2003 que va ser el darrer any que va créixer la indústria discogràfica.
“Segurament hem fet bastantes coses bé però també hem tengut sort”, declara Toni Vives, un altre dels copropietaris de Xocolat.
L’especialització i la diversificació del negoci amb l’obertura d’un bar i un petit escenari on fer concerts de petit format han possibilitat la supervivència de Xocolat durant aquestes 4 dècades. Un negoci que té com a suport de futur Anita Sancho, responsable de comunicació de la tenda, que aposta per l’especialització.
De moment, encara no hi ha ni data ni escenari per a la celebració d’aquests 40 anys de Xocolat. Això sí, de ben segur ho faran així com han viscut tota la vida, envoltats de música.
Disculpau, els comentaris es troben tancats
Els convocants recorden que la protesta és contra el model econòmic, no contra els turistes
L'atestat exposa que els primers enfrontaments es varen produir en la part final de manifestació
El geògraf de la UIB creu que les polítiques actuals de contenció turística poden acabar beneficiant el negoci turístic, sense resoldre els problemes de la ciutadania