“Un sanitari, que fa anys que exerceix a les Balears, si no entén el català és perquè no vol”

Segons Elena Muñoz, de la Societat Balear de Medicina Comunitària, "si un pacient s'explica millor amb una llengua, el professional entendrà millor què li passa i com el pot ajudar"

La metgessa de família a la Unitat e Salut de es Castell Elena Muñoz és presidenta de la Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària.

En un territori on una part important dels professionals sanitaris són venguts de fora, hi ha opinions diferents en relació amb l’atenció dels pacients pel que fa a la llengua. Consultat per IB3 Notícies, el Col·legi Oficial de Metges de les Balears no ha volgut fer declaracions fins que no hagi consensuat la seva postura. Tanmateix, altres associacions mèdiques han opinat sobre la seixantena de denúncies per discriminació lingüística a l’àmbit sanitari en els darrers mesos. La metgessa de família de la Unitat de Salut de es Castell Elena Muñoz és també la presidenta de la Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària.

P-Hi ha hagut 58 denúncies per suposada discriminació lingüística a l’àmbit sanitari en els darrers mesos. Com de representatiu és això a la sanitat pública?

R-No és representatiu del dia a dia, de les situacions més freqüents, però sí que és representatiu d’un grup de pacients que es queixen, i quan un pacient es queixa se l’ha d’escoltar i s’ha de mirar com se’l pot ajudar. També sabem que per cada persona que es queixa n’hi ha algunes altres que també estan molestes i no es queixen. Entre tots hem d’aprendre d’aquestes queixes a veure compodem millorar.

P-Quins coneixements tenen de català els professionals sanitaris que exerceixen a les Balears? Qualsevol usuari de la sanitat pública pot ser atès en català?

R-Pensam que hi ha molts professionals venguts de fora de les Illes. Quan arriben no tenen coneixements de la nostra llengua. Per la meva experiència, però, habitualment els professionals que arriben, si volen, al cap de pocs mesos comprenen perfectament els pacients. I aquest és el gran desig dels pacients, ser compresos. Amb això, a part de la llei, hem de pensar que quan una persona pateix, quan està inquieta, quan està nerviosa… s’expressa molt millor amb la seva llengua materna. I això no és només bo per als pacients, sinó també per als professionals. És a dir, si una persona s’explica millor amb una llengua, el professional entendrà millor què li passa i com el pot ajudar. Hi ha coneixements en tres nivells. Un seria entendre. Per la meva experiència, un persona que fa anys que fa feina entre nosaltres, si no entèn un pacient que s’expressa en català, és perquè realment no vol. Un altre nivell seria parlar en català. Això és una cosa que, per ventura, costa més, perquè s’ha d’estudiar. I el tercer nivell seria ja escriure o redactar informes en la nostra llengua. Això ja no és tan freqüent.

P-Quina és la sensibilitat dels professionals sanitaris en relació amb la qüestió lingüística?

R- Les sensibilitats són molt diverses. Hi ha persones que, de la llengua, en fan una cosa molt emocional, que té a veure amb els valors i actituds d’un professional quan vol atendre una altra persona. Hi ha altres professionals que ho veuen com una barrera per poder fer feina, i pensen que una llengua vehicular comuna és suficient per atendre’ns. Em consta que hi ha diverses sensibilitats,però també pens i veig i observ que no és el mateix quan un professional acaba d’arribar de fora que quan fa uns anys que viu entre nosaltres.