Illes Balears
La falta de subministraments amenaça la producció d’empreses de les Illes i fa evident la dependència amb Àsia. El programa ‘Zoom’ n’analitza els efectes a diferents sectors econòmics.
17/12/2021
19
Des del confinament de 2020, el temps d’espera per comprar microxips s’ha multiplicat, i la situació no millora. Després de colpejar grans indústries com les de l’automòbil i la telefonia, aquesta falta de components amenaça la producció de petites empreses tecnològiques de les Illes. Són poques, però n’hi ha de molt innovadores. “Basta que falti un component de la placa perquè no es pugui entregar”, explica Bernat Bonnín, president de Robot. Per aconseguir un model específic de controlador, han d’esperar fins a juliol de 2023. Abans, els terminis variaven entre un i tres mesos.
L’empresa va néixer a principi dels anys 80, i es dedica a dissenyar i fabricar dispositius d’automatització d’edificis. En els seus inicis, va créixer ràpidament gràcies a la demanda per part de cadenes hoteleres de sistemes d’estalvi energètic durant la crisi del petroli. Des de la seva seu del polígon de Son Rossinyol, a Palma, coordinen projectes arreu del món, a zones com el Carib o el sud-est asiàtic, normalment relacionats amb el turisme.
Bernat Bonnín, president de Robot. IMATGE: JOSE A. GÓMEZ / ÀNGEL ROCA
Tenen un estoc de components per produir durant tot un any. Però per rebre recanvis d’algunes peces trigaran fins a 18 mesos. Això els ha dut a plantejar el redisseny d’alguns dels seus productes. Segons Bonnín, necessiten un “pla B per si el fabricant no compleix amb les expectatives”. La idea és emprar models amb més disponibilitat.
Però canviar un microxip per un altre suposa dissenyar de nou tota la placa. “Has de tornar a invertir recursos, tant de personal com de maquinària”, lamenta. Per tant, això representa assumir per segona vegada els costos d’inici: “S’ha de tornar a fer tot: la mecànica, la part elèctrica i la programació”.
El seu sector té un avantatge respecte a d’altres: quan reben un encàrrec, solen tenir 18 mesos de marge. És l’any i mig que passa des que es comença a construir una obra fins que s’hi instal·len els acabats, inclosos els sistemes d’automatització que fabrica Robot. Per aquest motiu, confien a poder seguir endavant sense aturar la producció… però el futur és incert.
Per entendre la crisi iniciada el 2020, cal anar més enfora. “Abans de la pandèmia, les fàbriques de semiconductors ja estaven fent feina a un 105 per cent”, diu Bonnín. La demanda d’aquests components fa anys que creix. L’electrònica és cada vegada més present a tots els elements de la vida diària. Ja és un component essencial per als cotxes, per exemple. “La demanda s’ha anat disparant mentre que la fabricació no ha crescut al mateix nivell. Quan ve la pandèmia i aquestes fàbriques deixen de produir tot o en part, és quan es tensiona”.
Antoni Mercant, president de la Cambra de Comerç de Mallorca, considera que aquests retards demostren com la globalització era molt manco robusta del que es pensava. Perquè les Balears, Espanya i Europa són mercats que depenen d’una “xarxa de comunicacions” que compara amb una teranyina: “Quan s’espenya, comencen a sorgir efectes col·laterals, de vegades a llarg termini”. Després d’una aturada com la de 2020, tornar a posar en marxa l’engranatge de la producció i logística internacional és complicat. “Era tan dinàmic que no recordam com tot estava agafat amb pinces”.
Antoni Mercant, president de la Cambra de Comerç de Mallorca. IMATGE: JOSE A. GÓMEZ
Com moltes altres empreses, Robot va haver d’aturar la producció als inicis de la pandèmia. Fins ara, la recuperació ha anat a bon ritme, però saben que, a la llarga, dependrà de factors externs: “No sabem què pot arribar a passar, perquè estam en mans d’una indústria que no podem controlar de cap manera”, afirma Bonnín. Aquesta dependència no és només seva, la pateix Europa en conjunt. Segons els càlculs de Brussel·les, només un de cada deu microxips es produeixen als països membres. Anys després d’assistir a la deslocalització, ara la Unió Europea considera que està en una posició massa fràgil i vol aprovar una llei per recuperar la indústria dels semiconductors.
“Europa té tecnologia suficient per poder fabricar-los”, defensa Bonnín. “Però mira molt el benefici a curt termini, i durant molts anys hem pensat que era més barat produir a Àsia”. Segons els seus càlculs, prop de la meitat de fàbriques de microxips són a Europa, però tenen una capacitat productiva molt inferior a les de països com la Xina o Taiwan. La situació al vell continent contrasta amb la dels Estats Units, on la producció no ha minvat tant.
El retorn de la indústria no serà ràpid ni fàcil. “No es farà en dos dies”, pronostica. “Tardarem entre dos anys i mig i quatre anys”. Descriu la fabricació de semiconductors com “una de les tasques més complexes que du endavant la humanitat”.
L’empresari posa com a exemple alguns dels processadors emprats en informàtica, que arriben a dur 57.000 milions de transistors en només 4 centímetres cúbics de superfície. Però, què és un microxip? “Es diuen circuits integrats perquè integren un nombre molt elevat de transistors dins un mateix encapsulat”.
La base de tot és el silici, que en el seu estat natural no és semiconductor. El sotmeten a processos perquè s’hi torni. Després, el tallen en làmines de devers un centímetre d’ample en forma cilíndrica. En aquest espai, hi caben una vintena de capes de circuits fets amb tècniques de litografia molt fina. “La quantitat de tecnologia que hi ha darrere és aclaparadora, no és una cosa que es pugui improvisar ni fer d’avui per a demà”, diu.
Dos treballadors de Robot montant peces d’electrònica. IMATGE: ANTONIO TORRENOVA / ÀNGEL ROCA
D’altra banda, Mercant considera que caldrà fer esforços de reindustrialització a Europa, no només amb els microxips. Però també en destaca la complexitat: “Serà una transformació que no serà tan fàcil de fer, cal una inversió i una força de voluntat”.
Mentre que moltes empreses pateixen per la falta de subministraments, d’altes en treuen profit. Un microcontrolador fabricat per l’empresa NXP que utilitza Robot abans valia 1,17 dòlars. Aquest preu es manté a través dels canals habituals del productor, però amb llargs terminis d’entrega. En canvi, alguns distribuïdors asiàtics que van acumular estoc abans de la pandèmia, ara els venen de manera immediata a 5,90 dòlars.
El cas de Robot és un dels retratats al programa ‘Zoom’, dins el reportatge ‘Encallats a Àsia’, que s’emet dissabte 18 de desembre a les 21.30 hores a IB3 Televisió. Després, el podreu veure a la carta. En aquest episodi, s’analitzen els efectes de la crisi de subministraments a diversos sectors de les Balears com la construcció, l’agricultura i el transport.
17/12/2021
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
Els bombers del parc d'Inca s'han desplaçat al lloc dels fets per sufocar les flames
