Primera intervenció de l’helicòpter Milana dels Bombers de Mallorca a un incendi a Manacor
El foc, que bàsicament ha afectat finques agrícoles, ha obligat a desallotjar diversos veïns que encara no han pogut tornar a la zona

L'escalfament global ha superat per primer cop l'1,5 °C de mitjana
“Un dels objectius de l’Acord de París era no superar el grau i mig” diu el director del Laboratori Interdisciplinari de Canvi Climàtic (LINCC UIB), Damià Gomis. El doctor en Física i catedràtic de Física de la Terra explica que “molt manco s’esperava superar-ne tan prest” el llindar.
L’informe anual del programa europeu de seguiment de la terra Copernicus certifica, però, que el 2024 és el més càlid d’ençà que n’hi ha registres. L’anterior any més càlid va ser el 2023.
A les illes, afirma el meteoròleg Agustí Jansà, aquest any passat ha coincidit l’anomalia amb el global del món; aquí, però, l’any més càlid va ser el 2022. L’arxipèlag, assegura Jansà, és un territori especialment vulnerable: “l’escalfament en si, aquí, és molt ràpid”.
El responsable de Clima i Energia d’Ecologistes en Acció, Javier Andaluz reconeix que els acords internacionals fan figa i que les emissions de gasos contaminants, en lloc de minva, continuen en augment “les polítiques que es duen a terme no són suficients”. Per Andaluz, “és necessari fer molt més i de manera més ràpida”. Aquest grau i mig de pujada, diu, “no s’ha d’usar per reduir una ambició ja de per si, baixa”.
Copernicus mostra també rècord de temperatura a la mar. Això, afirma Gomis, es tradueix en “una mar més calenta que allibera més aigua a l’atmosfera i quan cau, cau més aigua”. Hi ha fenòmens més intensos, com la DANA de València.
Els científics i experts reclamen valentia per un canvi profund en l’economia i la societat que permeti frenar l’escalfament global.
El foc, que bàsicament ha afectat finques agrícoles, ha obligat a desallotjar diversos veïns que encara no han pogut tornar a la zona
Els promotors han esperat 45 anys per poder urbanitzar
La Federació Balear d'Espeleologia acusa la Societat Espeleològica Balear i la Direcció General de Medi Natural de causar danys en una cavitat de la Xarxa Natura 2000
Demanen recuperar els drets perduts durant l'etapa concursal de l'empresa, en què la plantilla va renunciar al 25% del seu salari