El testimoni de Virginia després de deu anys de violència masclista: “Vaig sortir-ne quan vaig demanar ajuda”

Aquesta dona explica com gestiona de manera constructiva la reacció dels fills quan tornen de passar unes hores amb el pare maltractador

Imatge d'arxiu.

El 25N i la condemna als tres feminicidis d’enguany a les Illes

Tot just fa tres anys que Virginia, resident a Pollença, va fer la passa definitiva per deixar enrere una dècada de patiment. Deu anys de violència masclista per part de la seva parella i pare dels seus fills que a vegades es la més difícil de detectar: la psicològica, la invisible amb detalls que sumen cada dia per anar minant a poc a poc l’existència i la personalitat. La que aconsegueix, fins i tot, quelcom tan contradictori com pot ser normalitzar la violència masclista dins l’àmbit familiar i de parella.

“Si ell no volia que sortíssim a passejar, no sortíem; si a ell li molestava qualque cosa relacionada amb mi, ho acceptava; si venia enfadat de la feina i ho pagava amb mi, el justificava… I així, poc a poc, vaig anar desapareixent”, ha explicat Virginia en una entrevista a l’Informatiu Matí d’IB3 Ràdio amb motiu del 25N i abans de relatar també la seva reaparició: quan va ser capaç de demanar ajut i sortir de casa amb un nou lloc on anar a viure gràcies als serveis socials públics. “Va ser molt violent, si simplement m’escapava, ell es quedava amb els nins… Va haver de ser a poc a poc, enduguent-me les coses de mica en mica, enduguent-me els nins que no entenien res perquè per a ells era normal que tingués la relació que tenia amb ell”, explica Virginia tot tocant una altra de les tecles claus de tots aquests processos: la percepció que tenen els fills del problema.

“Els nins s’enfaden amb tu perquè ells [els agressors] els parlen malament de tu quan els té… I quants els infants tornen a casa amb tu, et trobes amb més violència”, relata aquesta dona que voldria que el seu exemple servís per encorajar a altres dones a sortir del cercle viciós en què es pot convertir una relació tòxica i violenta de parella. “Afortunadament trobes recursos per deixar de respondre amb nova violència”, assenyala en relació amb com gestiona de manera constructiva la reacció dels fills quan tornen de passar unes hores amb el pare carregats d’influència negativa envers ella.

El número d’atenció a víctimes de violencia masclista és el 016