4,5 milions de persones amb discapacitat ja poden gaudir de plena capacitat jurídica a Espanya

Des del Comitè de Representants de les Persones amb Discapacitat demanen a les Administracions competents realitzar les inversions i posar els recursos humans i materials necessaris 

La reforma de la legislació civil i processal per al suport de les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica entra en vigor, “una data històrica”, en paraules del president del Comitè de Representants de les Persones amb Discapacitat (CERMI), Luis Cayo Pérez Bueno. La norma modifica vuit lleis estatals i beneficiarà 4,5 milions de persones que pertanyen al col·lectiu de la discapacitat encara que també s’aplicarà en casos de discapacitat sobrevinguda, una cosa de la qual pot ser susceptible tota la població.

Després d’una ‘vacatio legis’ de tres mesos, Pérez Bueno ha destacat l’entrada en vigor d’aquesta “anhelada reforma, àmplia, integral i ambiciosa del dret civil substantiu i processal” que, després de molts anys d'”insistència i demandes” del moviment associatiu, dona compliment a un mandat de Drets Humans de la Convenció de l’ONU de 2006.

“Significa passar d’un sistema en el qual la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat no era reconeguda com a persones en plenitud. Se’ls privava i es minimitzava la seva capacitat jurídica i se’ls feia representar a través de mecanismes com la tutela o la incapacitació. Això desapareix: ara totes les persones amb discapacitat, si necessiten suports per a la presa de decisions, han de tenir-los, però no ser substituïdes, prima la seva autonomia i desitjos. I l’entorn jurídic i social els ha de prestar assistència i acompanyament perquè exerceixin els drets que tenen reconeguts”, ha subratllat.

D’aquesta manera, se substitueix la incapacitat jurídica de les persones amb discapacitat per una “ajuda tècnica” en matèria de “comunicació” per adaptar la declaració de voluntat d’aquestes persones a la seva situació i característiques individuals. Així només es recorrerà a la representació o a la substitució en la presa de decisions d’una persona amb discapacitat, “quan el suport no pugui donar-se d’una altra manera”.

La norma elimina de l’àmbit de la discapacitat la tutela, la pàtria potestat prorrogada i la pàtria potestat rehabilitada, figures que, segons detalla el text, no responen al sistema de promoció de l’autonomia de les persones adultes amb discapacitat.

A més, aborda la institució de la curatela, la qual cosa obliga a modificar les lleis Hipotecària i del Registre Civil; i es reforma la llei d’Enjudiciament Civil en relació a l’exercici de les accions de determinació o impugnació de la filiació, en els procediments de separació i de divorci i en el procediment per a la divisió de l’herència. També la llei del Notariat i la Llei de Comerç s’acomoden terminològicament a aquests canvis.

Així, la norma aprovada evita que totes les persones amb discapacitat hagin de passar per un jutge cada vegada que desitgin, per exemple, anar al banc, comprar un habitatge o fer testament. Ara, hauran d’acudir al notari on, amb l’ajuda de suport voluntari -família o amics-rebran la informació necessària per a prendre les seves pròpies decisions que, quedaran acreditades pel professional de la notaria. Només s’acudirà a la justícia en casos excepcionals en els quals, malgrat l’ajuda, sigui impossible conèixer la voluntat de les persones.

El president del Consell General del Notariat, José Ángel Martínez, ha afirmat que la llei “és d’una transcendència enorme” i ha subratllat que “és una llei que afecta a tots”, ja que qualsevol pot viure una situació de discapacitat. També ha posat l’accent en la importància de “respectar les preferències de les persones, no es tracta de substituir-les sinó de secundar-les en tot el possible”.

Per part seva, Pérez Bueno també ha destacat l'”ampli consens polític, també d’operadors jurídics i de la societat civil” i, de cara a la seva posada en pràctica, ha vaticinat que “durà un temps, ja que suposa passar d’un model amb dècades d’existència a un altre nou, disruptiu i progressiu”. “No serà fàcil, però demanem presa de consciència dels operadors jurídics, que assumeixin el nou model, i a les administracions que dotin de mitjans a la justícia”, apunTA.

Per això, des de la CERMI demanen a les Administracions competents realitzar les inversions i posar els recursos humans i materials necessaris per operativitzar la reforma, mentre que tots els grups d’interès jurídics han d’assumir el canvi de paradigma que suposa i formar-se en el nou enfocament de suports a la capacitat legal de les persones amb discapacitat.

En la mateixa línia, l’Associació Espanyola de Fundacions Tutelars (AEFT) i Plena inclusió celebren l’entrada en vigor d’aquesta reforma, encara que demanden a les administracions públiques finançament i compromís amb la finalitat de garantir els suports que necessiten els afectats per a prendre les seves pròpies decisions.

En aquest sentit, les organitzacions posen l’accent en la necessitat de formar als professionals del poder judicial i de l’advocacia en l’esperit de la reforma i la Convenció de l’ONU. També reivindiquen la necessitat de dotar de recursos econòmics, tècnics i humans necessaris tant a l’administració de justícia com a les entitats de suport, perquè es puguin garantir els suports i la seva provisió