X

517 migrants moriren enguany intentant arribar a Europa per la ruta algeriana cap a les Balears

És el darrer informe de l'ONG Caminando Fronteras en què denuncia que en total són 10.457 les persones desaparegudes o mortes mentre intentaven arribar a les costes espanyoles

26/12/2024

517 migrants moriren enguany intentant arribar a Europa per la ruta algeriana cap a les Balears

Una embarcació que transportava migrants rompuda a la costa del Migjorn de Formentera.

45

L’ONG Caminando Fronteras denuncia que 10.457 persones han mort mentre intentaven arribar a les costes espanyoles aquest 2024 procedents del continent africà. En el cas de la ruta algeriana que connecta l’Àfrica amb les Balears, la xifra és de 517 víctimes, quan l’any anterior en van ser 434. Un any més aquestes xifres demostren que el nombre de morts s’incrementa. Si l’any 2023 la mitjana diària va ser de 18 víctimes al dia, el 2024 ha estat de 30 persones que cada dia perden la vida a la mar en la frontera occidental euroafricana.

Segons el darrer informe de Caminando Fronteras, s’han consolidat les rutes més perilloses, com l’Atlàntica cap a l’illa d’El Hierro o la ruta algeriana cap a les Balears. Aquesta dinàmica ha generat, segons l’ONG, uns índexs de desaparicions alarmants. Al llarg d’enguany, 421 dones i 1.538 infants o adolescents han perdut la vida en el camí de trànsit entre Àfrica i l’Estat espanyol.

Helena Maleno, portaveu i fundadora de Caminando Fronteras, explica a IB3 Ràdio que “són persones en trànsit a Algèria, persones que han estat a Tunísia, abans han estat a Líbia, que venen amb una sèrie de violacions de drets fonamentals molt greus que fugen cap a Algèria que després acaben morint en la mar, en aquesta ruta perillosa”.

En la ruta algeriana cap a les Balears l’informe de l’ONG apunta que també hi ha hagut un augment de les arribades d’infants que viatgen amb les seves mares i adolescents que fan la ruta tots sols, “d’entre 12 i 14 anys”, assenyala Maleno.

A més dels adolescents que tradicionalment procedeixen d’Algèria, hi ha un 40 per cent de menors que venen de països en conflicte, destaca, sobretot, la zona del Sahel. “Són adolescents de 12, 13, 14 anys… que ja inicien camins migratoris a soles i que d’aquests camins migratoris, que són molt violents, com t’ho pots imaginar, doncs, es van deteriorant els seus drets i després necessiten una recuperació dels seus drets d’una manera més especial”. Maleno explica que ha crescut també la presència de dones en la ruta cap a les Balears que procedeixen de l’Àfrica central i occidental, transiten per Líbia i Tunísia i s’enfronten a la violència sexual.

Segons el recompte d’IB3 Notícies, mitjançant la informació reportada per Delegació del Govern espanyol, aquest 2024 han arribat a les Illes 5.607 persones.

Les dades de la crisi migratòria a les Illes Balears

Les Balears, la que més falta de transparència presenta

Caminando Fronteras denuncia que la zona de les Balears és encara la que presenta més falta de transparència pel que fa a la recerca de desapareguts a la mar. També denuncia la presència de xarxes que extorsionen els familiars dels desapareguts perquè els paguin diners a canvi d’informació i amenacen l’ONG.

Segons es relata a l’informe, “és cada vegada més preocupant la criminalització que sofreixen les organitzacions socials i les famílies per part de les autoritats públiques, quan s’alerten d’embarcacions en perill o bé quan es busquen persones desaparegudes. Durant l’any 2024, Caminando Fronteras va rebre amenaces i assenyalaments en diversos dels contactes que es van tenir amb autoritats de rescat per a alertar sobre embarcacions en risc”. Davant aquesta situació, l’ONG diu que cada vegada hi ha més organització per part de les famílies de les víctimes que intenten cercar els desapareguts amb els seus propis mitjans.

26/12/2024

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT