Illes Balears
Les primeres marxes feministes varen tenir lloc una vegada mort Franco. Les dones reclamaven cobrar el mateix que els homes i que s'aministiés les que havien avortat o comès adulteri
08/03/2022
/EFE.
19Per Berta Pinillos
“Ni una dona a la presó”, “ni una dona sense feina”, “igual treball, igual salari” i “avortament lliure” varen ser algunes de les reivindicacions de les primeres marxes a Espanya del 8 de març una vegada mort el dictador Franco. Varen suposar el bessó de l’explosió als carrers que es viu cada 8-M.
Diverses d’aquestes proclames encara continuen molt vigents avui dia: les dones cobren menys que els homes i la desocupació les colpeja amb més força, però també s’ha avançat molt i en poc temps, tal com assenyalen diverses feministes, que recorden en declaracions a Efe com varen viure aquestes primeres protestes després de la dictadura, a la fi dels anys 70.
COORDINACIÓ EN ACCIONS COMUNES
La primera manifestació autoritzada a Madrid pel 8 de març després de la Guerra Civil va ser l’any 1978, però un any abans ja es va celebrar un acte en el Pozo del Tío Raimundo, a Madrid, en el qual es va fer un míting, convocat per la plataforma d’organitzacions feministes, recorda la catedràtica emèrita d’Història Contemporània de la madrilenya Universitat Complutense, Gloria Nielfa.
“Cada grup tenia els seus plantejaments teòrics, llançava les seves octavetes i pamflets i defensava les seves posicions, però hi havia una coordinació per realitzar accions comunes”, explica Nielfa. Ella no va acudir a aquest acte, però sí que va participar en una acció que va tenir lloc la matinada del 8 de març de 1977, organitzada pel Frente de Liberación de la Mujer, al qual pertanyia.
Aquesta acció va consistir a col·locar globus en estàtues, fanals, també dels arbres dels quals penjaven pancartes amb diferents lemes com: “Dona, lluita pel teu alliberament, uneix-te” perquè aquest matí del 8 de març la gent pogués veure des de primera hora que es tractava d’una data especial, reivindicativa.
Varen ser protestes que varen brollar fruit de la mobilització que varen dur a terme 500 dones a Madrid pel desembre de 1975, dies després de la mort de Francisco Franco: “Es reuniren de manera semiclandestina en un col·legi de Madrid per plantejar reivindicacions”.
“No es varen anunciar públicament en cap lloc, no es va dir tampoc per telèfon el lloc on es farien perquè totes teníem por per si el teníem punxat”, assenyala la catedràtica i activista feminista, que qualifica aquestes jornada de “fita important” per al feminisme.
8 DE MARÇ DE 1978
Va arribar el 8 de març de 1978. La primera marxa a la capital espanyola va ser convocada per la plataforma d’organitzacions feministes, però va ser l’autoritat governativa la que va triar el recorregut: el paseo del Pintor Rosales.
“No era en un barri en absolut amic, més aviat al contrari, de fet, van acabar apareixent els fatxes i hi va intervenir la Policia, vàrem haver de sortir corrents”, recorda Justa Montero, que llavors tenia 20 anys, estudiava a la universitat i formava part de l’Asociación Universitaria para el Estudio de los Problemas de la Mujer.
Ella va començar a participar activament en el feminisme l’any 1975. Subratlla que la dictadura havia suposat la negació dels drets a tota la població i va trencar la continuïtat de la lluita per la igualtat que va haver-hi durant la República i la Guerra Civil.
Aquestes feministes de llavors “varen ser silenciades, empresonades, assassinades o es varen haver d’exiliar i va quedar com un buit”, afirma Montero, amb la qual cosa “es va haver de començar gairebé de zero”, si bé “a poc a poc es va anar recuperant la referència de les antecessores”.
Nielfa assenyala que per a aquesta manifestació del 78 es va redactar un manifest que insistia en la necessitat que les dones tinguessin “un lloc de treball sense discriminació” i en què “a igual ocupació, igual salari”; a més, sol·licitaven la creació de serveis col·lectius, com les guarderies.
AMNISTIA PER A LES PRESES PER DELICTES ESPECÍFICS
Però també exigien l’amnistia per a les qui es trobaven preses pels anomenats “delictes específics”, com per avortament, adulteri o prostitució.
I és que hi havia unes 350 dones privades de llibertat per aquests delictes, a més de les que es trobaven en la presó per pertànyer a associacions il·lícites o sindicats, les considerades preses polítiques.
“L’adulteri es penalitzava de manera diferent si era l’home o la dona. A l’home calia aglapir-lo in fraganti, a la casa conjugal amb una altra persona, però a la dona se la podia denunciar per la simple sospita i va haver-hi judicis a dones per això. Veníem d’una situació terrible en la concepció dels drets de la dona, el mandat era ser mares i esposes”, exposa Montero.
També reclamaven informació sexual, accés als anticonceptius i a l’avortament finançats per l’Estat.
EMOCIÓ I ALEGRIA
Per a les feministes, poder marxar aquest 8 de març va suposar una gran emoció, una alegria. “Record sobretot la sensació de poder, amb moltíssima força de saber que érem moltes encara que en aquesta primera manifestació no érem tantíssimes, però teníem per davant moltíssim per fer i conquistar i teníem la força col·lectiva per a fer-ho”, continua Montero.
Montero avui dia continua formant part de la comissió que organitza a Madrid la marxa pel 8M.
A Barcelona, la protesta va tenir lloc en un escenari on ja s’havien reunit abans les feministes, davant la presó de Dones de la Trinitat, segons recorda l’activista Montse Cervera. Les reivindicacions es feien davant aquesta presó per demanar l’amnistia per a les dones.
“Ja l’any 1976 centenars de dones vàrem protestar davant la presó i vàrem tornar a fer-ho l’any següent quan ja vàrem ser 2.500 persones”, assenyala Cervera, qui va estar a la presó entre els anys 1973 i 1976 per ser militant de la Liga Comunista Revolucionaria, i per això sempre diu que es va perdre els primers anys de l’inici del moviment.
Des de llavors, no hi ha hagut any, a excepció dels de la pandèmia, que les dones espanyoles no hagin sortit al carrer en defensa dels seus drets, per celebrar l’aconseguit per les padrines, per les mares i per deixar un món millor a les filles i fills.
08/03/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
