Novetats a sis graus de separació

El món de la música illenca, que teniu a l’abast des d’ib3musica.com, és ple de camins en comú per on diferents artistes conflueixen d’una o una altra manera. 

Aqueta setmana vos duim, a través de les darreres novetats discogràfiques sorgides a Balears, des d’L.A. fins a Alanaire 

L.A.  

El retorn del projecte més rellevant dels que Lluís Albert Segura ha encapçalat fins a dia d’avui, L.A., ha estat una de les notícies de la setmana.  

Des que a finals de mes de setembre del 2020, el mallorquí (abans a Green Cherries, Los Valendas, The Nash o en solitari com Luis Albert Segura) publicàs la que ara és portada del nou LP d’aquesta formació anomenada “Evergreen Oak”, l’expectació ha anat en augment per saber com serà el nou so i la nova proposta d’una banda que, durant una dècada, va acabar essent de les més importants del circuit pop illenc i estatal. 

Amb reminiscències de Fleet Foxes, José Gonzalez o Bon Iver, el retorn d’LA, gestat entre les muntanyes d’Orient a Mallorca, arriba per posar un punt i seguit que, a finals del 2018 (quan el grup va dir adeu als escenaris), semblava que no arribaria mai. 

Spend my time és el primer avançament d’aquesta nova etapa sonora que, per primavera, ja agafarà forma de llarga durada. 

Si vols sentir la conversa que LA va tenir al Mediterràdio estrenant el tema, pots fer clic aquí. 

Mediterràdio amb Joan Trias – 05-12-2021

MAIKA MAKOVSKI 

El mateix any que apareixia “Grey coloured melodies” (Dreamville, 2005) d’LA, també ho feia “Kradiaw” (Ediciones Pae), el debut de Maika Makovski, qui a dia d’avui té 7 treballs discogràfics publicats, en espera que -també- per primavera aparegui “MKMK”, un disc carregat de grans temes com els que ha avançat fins ara. 

“Reaching out to you”, cançó on col·labora un vell conegut a les Illes procedent de l’escena internacional com és Howe Gelb (Giant Sand), va servir de primera presentació de la continuació de “I live in a boat”, la confirmació del talent d’aquesta compositora, intèrpret, locutora i presentadora de televisió. 

LA NENA SAMSÓ 

Enka Alonso, la veu principal d’aquest projecte menorquí també combina escenaris molt diferents a l’hora de mostrar les seves capacitats. Teatres, concerts, televisió són els indrets habituals on mirar i sentir part de la banda que acaba de treure a la llum “Ventalls”. Cançó que avança “Gana ferotge” que és com es titularà el primer disc de llarga durada de la banda, l’aparició del qual està prevista -també- per primavera.  

Marc Alongina (també component dels barcelonins Les Atxes) i José Valera Cintas (també part dels Once Varas) completen aquest interessant trio. 

LEONMANSO 

L’escena menorquina passa per un moment intens quant a moviment musical. El nou pop sorgit des d’aquesta illa és tan eclèctic com interessant, del qual surt la inventiva de Llure Marqués, un dels que més capacitat de sorpresa té. 

Ara, mentre prepara nou àlbum d’estudi per al 2021, Leonmanso acaba d’editar a través exclusivament de bandcamp “Contes pendents vol.2”, una mena de calaix de sastre en què trobar revisions de primeres cançons, actualitzacions de composicions antigues i rareses per “sentir quan el món exploti”, com diu el seu mateix autor. 

Sent la conversa que tenia amb Entusiastes tot parlant d’aquest treball 

ALANAIRE 

Acaben d’aterrar al món musical illenc, però comparteixen padrí jove amb Leonmanso: Joan Miquel Oliver. 

D’ells diu l’ex d’Antònia Font que és una formació de la qual no canviaria res del que ha sentit fins ara i és que també s’ha encarregat de les mescles d’aquest debut sonor; una carta de presentació que la banda nascuda entre Mallorca i el Regne Unit ha posat en valor a l’hora de mostrar-se al públic. 

Tot això juntament amb la producció de Dominic Massó (líder dels The Prussians), el primer EP del grup compost per Laura Serra (Ice Crime), Pau Enric Serra (The Prussians, Ice Crime), Eirian Lewis (NYGE Fellowship Ensemble) i Joan Perez Villegas que ha donat de si un interessant treball de pop atmosfèric, shoegaze i reminiscències a la música neoclàssica que en cançons com “Carta” són elements que es noten ben equilibrats. 

ELENA TOVAR 

I si hi ha un format que s’ha convertit en el més habitual entre els debuts discogràfics del món musical, aquest és l’EP.  

I igual que Alanaire, l’eivissenca Elena Tovar va optar per agrupar quatre cançons en un extended play amb el títol de “Mundo improvisado” que recuperam ara (tot i fer un temps que ja estava editat) per acabar aquest recorregut illenc.