Iconografia cultural a sis graus de separació

Fa uns dies els catalans Manel estrenaven nou senzill com a part del seu darrer EP anomenat “L’amant malalta”.

El clip que l’acompanya tot d’una es va convertir en part d’un debat que ja s’ha donat altres vegades en el qual diverses opinions (a favor i en contra) tracten de veure com es podria tractar elements de l’arrel cultural en àmbits musicals llunyans al seu.

Un debat que es produeix cíclicament, sobretot en la seva part musical, quan alguna formació s’inspira, remescla o reescriu la part sonora de la tradició musical illenca; ara, però, amb la predominança del fet visual agafa molt pes també la part que es veu i no sols la que s’escolta.

Uc, Música Nostra, Posidònia Folk, Joana Gomila, Cala Joia són alguns dels noms propis que en altres ocasions i situacions, han pogut viure alguns debats semblants per la forma en què han fet reviure tons i sons tradicionals en els seus projectes tot i que són formacions només han revistat la música.

Avui, doncs, gràcies als Manel (a qui IB3musica.com va transmetre un dels seus darrers concerts en directe al Cranc Festival) i la seva inspiració en els Cossiers per al seu darrer clip, volem proposar-vos un recorregut per grups que han volgut jugar amb certes icones de la cultura popular illenca com a part dels seus vídeos musicals.

MANEL

Sense haver-hi cossiers d’enlloc, ni fent ús de la vestimenta pròpia, però comptant amb la presència d’algunes persones que sí han estat part activa d’aquesta festa, els Manel fan un bucòlic joc visual per acompanyar amb imatges aquest darrer senzill del treball que la banda de Martí Maimó, Roger Padilla, Guillem Gisbert i Arnau Vallvé presentava per sorpresa.

DA SOUZA

Els Da Souza també són un dels noms propis que durant els darrers dies presenten EP (vos ho recomanàvem fa poc) però ens fixarem en un dels clips que, essent part de les cartes de presentació de “salsa agredolça”, va jugar visualment amb els siurells mallorquins per acompanyar el clip d’un dels senzills amb més èxit d’aquesta banda: “Metres per segon”.

BAALDO

Més atrevit i trencador fou el calvianer Baaldo en un dels primers clips de la seva trajectòria musical. Aquest músic, un dels que comencen a despuntar en el circuit urbà i trap de Mallorca, es convertia durant un temps en ballador però no per fer jotes ni boleros, sinó alguna cosa molt més llunyana, musicalment parlant.

XANGUITO

Xanguito és un dels projectes més sòlids del panorama musical illenc gràcies a la seva sonoritat divertida, compromesa i carregada de bones vibracions. Una part d’aquestes vibracions l’aconsegueix gràcies a la rumba pop que com gènere embolcalla el seu repertori.

La podreu comprovar en aquest “Lyric vídeo” de la versió d’un dels fandangos menorquins més populars de la cultura musical no sols menorquina sinó també mallorquina: “l’amo de son carabassa”. Una cançó molt arrelada a la tradició sonora de Menorca que aquest vídeo on es reconverteix en una rumba també s’hi pot trobar a alguns balladors dibuixats com a part del clip.

POTA LAIT

A Eivissa els Pota Lait, banda ja desapareguda de l’escena pop pitiüsa liderada per Alfred Marí, també es va inspirar en la vestimenta eivissenca tradicional que porten els homes quan ballen per a fer un dels seus darrers videoclips.

Inclòs en el disc “cap a vila”, tercer dels treballs d’aquest grup carregat d’ironia, aquest tema serviria com un dels comiats visuals de la banda.

IMMACULATE IBIZA

I també a Eivissa, el 2005, apareixia aquest projecte que durant l’època daurada del chill out, va voler fusionar tradició musical eivissenca amb aquest gènere de la música electrònica per creat “the Eivissa immaculada project”, un únic disc en què la veu de Margalida Roig destaca sobre la resta d’elements.

El clip oficial també inclou imatges de ball pagès de diferents colles de ball eivissenques.