“La gent no sap el que som. Ens tracten com a éssers estranys, i som persones normals”

En el Dia Mundial de la Salut Mental, activistes d'Obertament Balears parlen de l'estigma

Un de cada quatre pacients que va a Atenció Primària ho fa per algun tipus de problema de salut mental. És la xifra feta pública per Amnistia Internacional, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra avui. Són dades, però darrere cada dada, hi ha una persona. Fa vint-i-cinc anys que les entitats que formen part de 3 Salut Mental fan feina per ajudar-los. Els resultats són encoratjadors.

“La gent no sap el que som. Ens tracten com a éssers estranys, i som persones normals”. Les paraules a Arcen Torres li surten de ben endins. Fa anys que està a l’òrbita d’Estel de Llevant, a Manacor, una entitat que ajuda a posar fi als tabús. “Vaig a Estel de Llevant perquè tenc una malaltia mental. Però no passa res. Estic beníssim”.

Neus Serra ha passat per totes les fases, també a Estel de Llevant. Hi arribà com a usuària, i ara és activista i treballadora. Un dels tatuatges que du, la defineix a ella i a molts d’altres. “Què és la normalitat? Per mi, és una construcció social. Totes som diverses i tenim una manera diferent de ser al món, i totes són vàlides i s’han de respectar”.

Ningú no està salvat de patir un problema mental. Com diu Joan Prunés, activista d’Obertament, tothom pot esfondrar-se sense fer-ne comptes en un moment donat. “En un món tan canviant, les coses que van bé avui, demà no hi van”, afirma, i afegeix amb orgull: “Ser una persona amb problemes de salut mental no vol dir no poder fer res. M’han dit que tenc comèdia perquè no faig feina. Però no. Jo som intel·ligent, però tenc un problema de Salut Mental”.

Englobades al programa Obertament, les entitats Es Garrover, Estel de Llevant i Gira-sol celebren vint-i-cinc anys de feina. Sigui fent radioteatre, viatjant o pintant dins un recinte emblemàtic com el Museu Miró. Vint-i-cinc anys de cercar camins, com per exemple pintar per ser feliços.