Una temporada “digna” per al lloguer vacacional

HABTUR reconeix que s'han superat les expectatives de principis d'estiu

L’increment de nombre de vols anunciat per Aena per als mesos que venen genera una certa esperança a l’Associació d’Habitatges de Lloguer Turístic, HABTUR. De moment només tenen un 30% de reserves per al mes de novembre als allotjaments que queden oberts, que són la meitat del total (ja han tancat, bàsicament, els que no disposen de calefacció).

Després de les incerteses inicials, des d’HABTUR consideren que la temporada no ha estat del tot dolenta, tot i que va començar tard. Els mesos de març, abril i maig van ser fluixos, per als llogaters. En canvi, a partir de juny la situació es va recuperar. El juliol i l’agost van tenir una ocupació del 80%, i el setembre i l’octubre, d’entre el 60 i el 70%.

La gerent d’HABTUR, Maria Gibert, qualifica la temporada de “digna”. “S’ha notat el cop”, explica Gibert. “No ha estat una temporada del tot dolenta, però el mal inici de temporada fa que no haguem tengut les xifres d’abans de la pandèmia”. Tot i això, el president de l’associació, Toni Barceló, considera que s’han superat les expectatives, sobretot després dels brots de la Covid-19 que va haver-hi a principis d’estiu.

El que més s’ha reservat enguany són les cases amb piscina, per la privacitat que atorguen als turistes. Això ha jugat en detriment dels apartaments.

Pel que fa als mercats emissors, enguany els ha funcionat sobretot l’espanyol, l’alemany i el francès (que ha millorat molt d’ençà que hi ha vaixell directe des de Toulon). En canvi, han afluixat les reserves de turistes nòrdics i, evidentment, les dels britànics, afectats durant tot l’estiu per les restriccions al seu país d’origen. En aquest sentit, la temporada ha estat més fluixa en aquelles zones que més depenen del turisme del Regne Unit, com ara Calvià o Pollença.

Enguany els preus s’han mantingut en l’àmplia forquilla dels 200 als 600 euros, depenent de la ubicació, les prestacions, etc.

HABTUR té 23.000 habitatges vacacionals a Mallorca (que suposen unes 120.000 places) i 6.000 a Eivissa (més de 30.000 places).