Es calcula que un de cada sis balears patirà un ictus tot i no ser població de risc

Les senyals d'alarma són: la diabetis, la hipertensió, les arrítmies, el tabaquisme, el sedentarisme o l'obesitat

Fins i tot sense ser grup de risc, es calcula que un de cada sis Balears patirà un ictus al llarg de la seva vida. Cada 29 d’octubre se celebra el Dia Internacional d’una afecció que, cada any, pateixen 2.500 persones a les Illes. Saber-ne identificar els símptomes, diuen, és clau. I aquests són tenir problemes per xerrar, per moure una part del cos, patir pèrdua de visió o un mal de cap sobtat i intens.

Segons Carmen Jiménez, coordinadora estratègica autonòmica de l’ictus, “el millor ictus és el que no succeeix sinó que es preveu”. En aquest sentit, les senyals d’alarma són: la diabetis, la hipertensió, les arrítmies, el tabaquisme, el sedentarisme o l’obesitat. “Un 80% dels ictus”, diu, “es poden preveure si es tenen en compte els factors de risc cardiovascular”.

“Va ser una sabatada”

“Fins aquell moment jo tenia la sensació de ser indestructible, fumava molt i feia molta de feina”, diu Salvador Balle, “va ser una sabatada”. En Salvador va patir un ictus el mes de setembre del 2017. Conta que va ser molt ràpid. No va tenir temps ni de reaccionar. Va ser la seva dona qui va donar l’avís al 061. En comprovar de què es tractava, activaren el codi ictus i el traslladaren immediatament a l’hospital on va ser intervingut.

Tot i una atenció ràpida i anys de rehabilitació encara té seqüeles. “Me trob una mica mancat de moltes coses”, diu, “el fet de no ser totalment autònom és una mancança molt gran que afecta molt a les famílies”.

El marit de na Joana Maria, de  la seva banda, va patir un ictus ara fa un mes. Ella diu que “fins ara va bé”, però no amaga la seva preocupació: “no sabem encara les seqüel·les que tindrà”.

Seguir amb la rehabilitació

Assumir que aquestes discapacitats poden ser ja de per vida és el primer que treballa l’associació Rehacer amb els pacients, una vegada són donats d’alta a l’hospital. Penélope Navas, treballadora social d’aquesta ONG, recomana als pacients “que segueixin rebent rehabilitació i que segueixin treballant a nivell físic, psicològic i cognitiu”.