Gemma Triay i els canvis que l’han portada a consolidar-se com la número u del pàdel mundial

De residència, d'entrenador i de parella de joc, els factors clau en la millor versió de la jugadora d'Alaior; el treball amb la psicòloga l'ha fet madurar davant les dificultats

De jugar finals i guanyar-les en sap molt Gemma Triay. La menorquina és a Malmoe per disputar l’Open de Suècia, el primer dels tres tornejos que resten del circuit World Pàdel Tour aquesta temporada. Arriba com a número u del món indiscutible després de guanyar amb la seva companya Alejandra Salazar 8 tornejos enguany. Si fer el cim en qualsevol esport és costós, mantenir-se és encara més difícil. Gemma Triay ho ha aconseguit. Un equip d’aquesta casa s’ha desplaçat a Madrid per compartir una jornada laboral amb l’esportista d’Alaior abans de partir a Suècia. Malgrat ja ser números U matemàticament el que queda d’any, l’ambició de Triay i Alejandra Salazar no té límit.

El dia a dia de Gemma Triay transcorre entre Villanueva de la Cañada, Brunete i Alcorcón. Un triangle geogràfic clau per entendre la projecció de la jugadora menorquina cap al número U del rànquing mundial el 2020 i que ha renovat enguany, a dos tornejos per acabar el circuit, juntament amb Alejandra Salazar.

La menorquina i la madrilenya s’entrenen avui amb les bessones Sánchez Alayeto, el rècord de victòries consecutives de les quals, 30, amenacen. Gemma i Ale ja en sumen 21, de seguides, després de superar la pressió d’haver-ho de guanyar tot i sumar 5 tornejos en fila.

La versió reina del pàdel mundial de Gemma Triay s’explica en funció a tancar tres etapes a decidir tres canvis: de residència, d’entrenador i de parella de joc. La figura de la psicòloga també ha estat fonamental. Quatre hores d’entrenament entre pista i gimnàs, visites al fisio i reunions amb la psicòloga és l’agenda laboral diària de l’esportista d’Alaior. Després que se li negués l’accés a l’elit del tennis, la pista del 20×10 li ha permès treurès l’espina.

El desembre, Gemma Triay, rebrà la corona de número U mundial individual i per parelles. Però els somnis de la menorquina no aturen, entre ells, el d’una cita amb les sis anelles olímpiques.