L’Atlètic Balears s’acomiada amb la cara alta de la seva màgica aventura a la Copa

Un gol de Marcos André als 45 segons de partit condiciona un duel amb poc futbol, polèmica i amb el València demanant l'hora

El tercer repte titànic de tombar un equip de primera ha tornat gegant en un primer minut terrible que ha destrossat il·lusions i ha invocat remuntades. Marcos André s’ha presentat tot sol davant Xavi Ginard i l’ha superat amb solvència. No s’havia consumit el primer minut de joc i les més de 4.000 ànimes baleariques quedaven congelades. El València ha jugat amb els nirvis d’aquest cop i ha fet ampli el camp. Les arribades de Musah per la dreta i Gayà per l’esquerra eren un malson, especialment les protagonitzades per l’internacional espanyol. Ginard havia de respondre per neutralitzar les centrades dels laterals fins que al quart d’hora el matx ha començat a equilibrar-se. Els de Xavi Calm s’han calmat amb la pilota i un parell de possessions que han llevat fantasmes d’inferioritat. Faltava el darrer punt: obligar a Jaume Domenech, però el primer avís seriós, al minut 25, obra de Dioni amb un xut llunyà, no ha trobat porteria.

Però no era un altre dia per a creuar les portes de la glòria, sino per aplicar de la manera més cruel la llei de Murphy. Si es podia complicar més l’escenari era amb la lesió d’un dels baluards de l’equip. Canario no s’ha recuperat d’un cop i ha deixat el seu lloc a Carlos Delgado. Obligada variació tàctica a partir del minut 27 i nous moments d’angoixa amb una doble ocasió clara de Musah i Gayà.Així ha finalitzat el primer acte. Restaven 45 minuts que serien intensos en renou i també insípids des del punt de vista del pur futbol.

Calm no ha fet canvis al descans i a la represa ha començat una seqüència de tímides aproximacions a la meta txè i una col·lecció d’interrupcions. Aplicació del manual Bordalás que desesperava a la grada. Al minut 63, el tècnic blanc i blau ha volgut sacsejar el panorama amb les entrades de José Fran i Hugo, que tornava després d’un gran temps d’inactivitat. Deixaven la gespa Ignasi i Pedro Orfila en una aposta ofensiva total a la recerca de l’empat. Al bàndol valencianista apareixia una de les grans estrelles: Gonçalo Guedes, que ha tengut una entrada efervescent per després passar a segon pla. Una centrada d’Hugo a la qual  Vinicius no arriba ha posat fi a una actuació molt discreta del davanter carioca, que estrenava titularitat a la Copa per la baixa de darrera hora de Manel.

El relleu de Vinicius ha estat Víctor Pastrana, que ha debutat amb la camiseta balearica amb una presència participativa i cercant profunditat. Els darrers 15 minuts han estat una recerca més emocional que futbolística de l’empat, amb l’Estadi ficant energia davant l’evident cansament de jugadors com Dioni, fus al darrer tram. Ell ha demanat un penal al minut 85 que González Fuertes no ha volgut revisar al VAR. La desesperació creixia per moments davant les constants pèrdues de temps dels jugadors valencianistes i un afegit de 4 minuts ha fet brollar més indignació a la grada, que amb xiulet final ha despert del somni de la Copa. Boig seria l’adjectiu més suau que qualqú hagués rebut en evocar fa uns mesos un partit contra el València a l’Estadi Balear. Però aquest diumenge 16 de gener s’ha fet possible. Adéu amb màxim honor d’una competició que ha estat sorpresa i després il·lusió i ressó mediàtic. Amb l’experència acumulada i moltes històries que relatar als néts afronta l’Atlètic Balears la renovació del somni de tantes dècades enrrere: el somni de plata.