Les Balears, per sobre de la mitjana de dones maltractades, amb 23 per cada 10.000

Les denúncies també han pujat un 19% a l'Estat, segons l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere

Les Balears se situen per sobre de la mitjana de l’Estat pel que fa a dones maltractades, amb 22,8 per cada 10.000, segons l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, que apunta que el nombre de casos ha augmentat a Espanya el primer trimestre de l’any fins als 40.481, un 17,85% més que el 2021.

Durant el primer trimestre del 2022, els jutjats de violència sobre la dona van rebre 41.765 denúncies i van registrar un total de 40.481 dones víctimes, dades superiors a les dels primers mesos del 2021 -encara sota les conseqüències de la crisi sanitària de la covid-19, i també per sobre de les xifres del primer trimestre del 2020, quan l’estat d’alarma encara no s’havia decretat.

Segons les dades de l’Observatori del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), durant els mesos de gener, febrer i març, els òrgans judicials van dictar 7.684 ordres de protecció (un 17% més que el 2021) i el 75,69% de les sentències dictades (en total 14.599) van ser condemnatòries. A més, durant el primer trimestre del 2022, es van adoptar 833 mesures consistents en la suspensió del règim de visites, un 270% més que fa un any, gràcies a l’aplicació de la llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència.

Per a la presidenta de l’Observatori, Ángeles Carmona, l’increment del nombre de denúncies posa de manifest que les víctimes confien cada vegada més en les institucions, els jutges i les jutgesses, en les Forces de Seguretat de l’Estat i “en la xarxa de protecció que entre tots intentem teixir al seu voltant que, en la immensa majoria dels casos, salva vides”.

AUGMENTEN LES DENÚNCIES PRESENTADES PER TERCERS

Entre els mesos de gener i març es van registrar 41.765 denúncies per violència de gènere, gairebé un 20% més que fa un any, mentre que el percentatge de denúncies presentades per les víctimes va ser molt similar als de trimestres anteriors i les que van presentar els familiars es van mantenir en un percentatge molt baix i, fins i tot, van disminuir sensiblement en passar del 2,23% a l’1,58%.

Per contra, va augmentar el percentatge de denúncies presentades pels serveis assistencials i tercers en general (2.024), que ha passat de representar el 2,83% del total el 2021 al 4,85% actual, mentre que les denúncies de les Forces de Seguretat de l’Estat van representar el 14,55%, amb un lleu augment respecte de l’any anterior.

Les dones víctimes de violència masclista van ser 40.481, un 17,85% més que el 2021, i en el 66,51% dels casos, la víctima tenia nacionalitat espanyola.

El nombre de dones que han patit maltractaments per cada 10.000 va pujar a 16,7 (2,5 més que fa un any) i per sobre de la mitjana nacional es van situar Balears (22,8), Múrcia (22,6), Comunitat Valenciana (22,2), Andalusia (20,2), Canàries (19,5) i Madrid (18,3). Per sota hi ha Cantàbria (15,1), Castella-la Manxa (14,2), Navarra (13,7), Astúries (13,4), Extremadura (13,1), Aragó (12,9), País Basc (12,8), Catalunya (12,7), La Rioja (12,5), Galícia (11,6) i Castella i Lleó (10,6).

En el període analitzat, el 9,41% de les víctimes es van acollir a la dispensa a l’obligació de declarar el percentatge més baix registrat per l’Observatori.

INCREMENT DE LES ORDRES DE PROTECCIÓ

Les ordres de protecció adoptades pels jutjats de violència sobre la dona i pels jutjats de guàrdia van sumar un total de 7.684 (set de cada deu sol·licitades), un percentatge 8 punts superior al registrat fa un any. En el 49,9% dels casos, la relació de parella (cònjuge o relació afectiva) es mantenia al moment de la sol·licitud de l’ordre de protecció.

Dues de cada tres dones que van sol·licitar protecció eren espanyoles i un 2,4% del total (tant espanyoles com estrangeres) eren menors d’edat, percentatges molt similars als de l’exercici anterior.

Els jutjats van acordar també un total de 14.417 mesures judicials penals de protecció de les víctimes (dones i menors), un 2,64% més que el 2021. Les més freqüents van ser les ordres d’allunyament (5.621), que van representar el 64,46 % del total, i la prohibició de comunicació (5.510), un 64,47%.

LA SUSPENSIÓ DEL RÈGIM DE VISITES CREIX UN 270 %

Els òrgans judicials van dictar 4.274 mesures civils (un 18% més que el 2021), la finalitat de les quals és la protecció de la dona i dels menors mentre es resol el procés penal. Les més freqüents van ser les relacionades amb la prestació d’aliments (el 18,88% del total) i amb l’atribució de l’habitatge (15,18%).

Quant a la suspensió del règim de visites, aquestes han crescut un 270 % en passar de les 225 el primer trimestre del 2021, a les 833 del 2022, un increment que per a Carmona suposa “una prova més que els nostres jutges i jutgesses compleixen, com és el seu deure, amb la legalitat establerta i estan molt sensibilitzats i conscienciats davant de la violència de gènere”.

La suspensió del règim de visites va suposar l’11,78% de les mesures civils adoptades i la suspensió de la guarda i custòdia, el 7,09%. Els jutjats de violència sobre la dona també van acordar 35 mesures específiques de protecció del menor per evitar un perill o perjudici.

PUGEN TAMBÉ LES SENTÈNCIES CONDEMNATÒRIES

El percentatge de sentències condemnatòries es va situar en el 75,69%, dos punts percentuals i mig més que fa un any. El nombre total de sentències dictades va ser de 14.599 (11.050 condemnatòries i 3.549 absolutòries).

El percentatge més gran de condemnes es va produir als jutjats de violència sobre la dona, amb el 89,19 % (2,27 punts percentuals més que fa un any) i a les audiències provincials, amb el 81,34 % (4,29 % més), mentre que als jutjats penals es va situar en el 66,49 % (un 2,66 % més que el 2021).

Els jutjats de violència sobre la dona van celebrar 1.818 judicis sobre delictes lleus, un 7,5% menys que els mateixos mesos del 2021.

Els jutjats de menors van enjudiciar per delictes de violència de gènere 77 menors d’edat, 3 menys que el 2021 i van imposar mesures en 72 casos (62 relatius a menors espanyols i 10 a menors d’altres nacionalitats).