Joan Carles I aconsegueix la immunitat en la Justícia britànica pel cas d’assetjament a Corinna Larsen

Un tribunal ha reconegut el recurs presentat per l'emèrit per a justificar que les seves accions entre abril de 2012 i el 18 de juny de 2014 no van pertànyer al seu àmbit privat

Imatge d'arxiu. / EFE

El Tribunal d’Apel·lacions britànic, en la seva divisió civil, ha concedit aquest dimarts al rei emèrit Joan Carles la immunitat pels seus actes fins al moment de la seva abdicació en 2014, en el procés que se segueix contra ell al Regne Unit pel presumpte assetjament al qual va sotmetre a la seva ex amant Corinna Zu Sayn-Wittgenstein-Sayn.

La cort ha reconegut el recurs presentat per l’emèrit per a justificar que les seves accions entre abril de 2012 i el 18 de juny de 2014 no van pertànyer al seu àmbit privat, per la qual cosa procedeix concedir-li la immunitat en aquest període i el judici contra ell podria dur-se endavant pels seus actes després de la seva abdicació.

La defensa de Corinna insisitia en què l’assetjament de l’emèrit va ser un acte privat. Ara, en un comunicat, ha subratllat que la immunitat que avui s’ha concedit al rei emèrit només “afecta a un assumpte molt limitat”. En un comunicat, Michael Kim, del despatx Kobre & Kim, s’ha felicitat perquè la demanda “pugui progressar ara cap a un judici en el Tribunal Superior de Londres”, i ha recordat que la “major part de la demanda, a partir de 2014, no es veu afectada i hauria d’anar a judici”. En la seva opinió, la demanda de la seva representada comporta “acusacions molt greus d’un assetjament que va prosseguir al llarg de molt de temps, i que serà examinat detalladament quan el judici tingui lloc”.

En la seva decisió, l’autora del dictamen, Ingrid Simler, assenyala que “l’apel·lació establí la seva petició d’immunitat funcional (…) i el jutge es va equivocar en concloure el contrari. L’excepció en la secció 5 SIA no s’aplica. Per consegüent, la conducta preabdicació és immune a la jurisdicció dels tribunals d’aquest país”.

Els altres dos jutges d’aquest tribunal d’apel·lacions de la Queen’s Bench Division, Eleanor King i Andrew Popplewell, van concórrer amb la decisió.

La decisió esmena el dictamen del Tribunal Superior de Londres, que el març passat va dictaminar que Joan Carles I no tenia immunitat entre els anys 2012 i 2020, el període que Corinna l’acusa d’haver-la assetjat personalment o a través de persones del seu entorn.

Malgrat que el judici es durà a terme, presumiblement a meitat de l’any que ve, el dictamen d’avui deixarà fora del procés algunes de les accions més perjudicials per a la causa de l’emèrit, sobretot referides a les suposades maniobres d’assetjament i espionatge dirigides pel llavors cap del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán.

Com recull el document publicat avui, Sanz Roldán “d’abril a juny de 2012, actuant sota la direcció o el consentiment de l’acusat, va coordinar una operació secreta per a entrar i registrar l’oficina i l’apartament de la demandant a Mònaco”, per al que va comptar amb la cobertura d’una companyia de seguretat monegasca i agents del CNI.

D’igual forma, quedarien fora del judici les amenaces que suposadament va proferir el general contra la dona en un hotel de Londres el 5 de maig de 2012.

En interpretar que aquestes accions van ser executades per Sanz Roldán “sota la direcció o amb el consentiment” de l’emèrit, el tribunal considera que “sigui quina sigui la seva suposada motivació privada o inapropiada”, la qual cosa “hauria d’haver portat inevitablement a la conclusió” que aquests fets quedaven subjectes a la immunitat del sobirà.

La decisió se secunda de manera decisiva en la sentència sobre l’ex dictador xilè Augusto Pinochet, quan va quedar estipulat que “la immunitat és la de l’Estat, i per tant només pot ser suprimida pel propi Estat”.