Mor Josep Maria Espinàs, escriptor prolífic i fundador del col·lectiu Els Setze Jutges

Espinàs ha mort aquest passat diumenge, amb 95 anys

Observador, educat, humil, irònic i lluitador. Així descriuen companys i amics Josep Maria Espinàs. Va néixer a Barcelona l’any 1927 i, de ben petit, va mostrar interès per les lletres. De fet, amb 15 anys ja havia escrit la seva primera novel·la. La primera que va publicar, però, va ser Com ganivets o flames, per la qual va rebre el premi Joanot Martorell. Molt influenciat per Delibes, Heminguay i Marc Twain va continuar amb la seva producció literària, que sovint fregava un llibre per any, fins que el 1962 rep el Premi Sant Jordi per L’últim replà. L’any 1968, després de publicar La collita del diable, va aturar la seva producció novel·lesca durant 34 anys, quan va tornar amb Vermell i passa. Més de tres dècades en què Espinàs es va dedicar, entre altres coses, a l’escriptura d’una vintena de llibres de viatges, un dels quals dedicat a Mallorca, i a engegar també un dels col·lectius més rellevants de la cultura catalana d’aquest darrer mig segle: ‘Els Setze Jutges’. Allà va compartir cançons i concerts amb Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet i també amb el seu germà, el fotògraf Joan Ramon Bonet, qui avui matí parlava del seu amic com a una persona irònica, culte i conciliador.

El 2019 va publicar la seva darrera columna a l’edició en català d’El Periódico de Catalunya. Així posava punt final a la publicació d’una columna diària que havia començat l’any 1976. Una fita rècord. Ahir va partir. Ho va fer així com va viure, de manera discreta. Tenia 95 anys.