L’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Mallorca ja recull 43 manifestacions vives de la cultura mallorquina

El projecte - d'una durada de quatre anys i un pressupost d'uns 300.000 euros-, en permetrà inventariar unes 600

Les Beneïdes i l'Argument de Sant Antoni d'Artà, entre els esdeveniments culturals de l'Inventari de Patrimoni Inmaterial

La Festa de l’Estendard a Palma, els goigs, les beneïdes i l’argument de Sant Antoni a Manacor i Artà, el Vuit de la Seu i, per descomptat, la Sibil·la, són només algunes de les manifestacions vives, transmeses de generació en generació, que s’han inclòs en l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Mallorca, un document que identifica, descriu i defineix les diferents tradicions, rituals, actes festius, músiques i sabers artesanals d’arreu del territori. Els balls dels Cossiers, de Sant Joan Pelós, els Engrosos de Sant Llorenç o l’Alei, alei de Capdepera, també són una part molt important d’aquest patrimoni cultural.

De moment, ja s’han registrat 43 manifestacions, les més emblemàtiques d’aquests mesos d’hivern (21 al Llevant i 20 a Palma). El projecte —d’una durada de quatre anys i un pressupost d’uns 300.000 euros—, en permetrà inventariar unes 600. Per cada una s’adjunten 5 fotografies, un vídeo i una entrevista als portadors (les persones que fan possible que continuï viva), amb criteris estandarditzats.

Durant el 2023 es recollirà material al Llevant de Mallorca, concretament a Sant Llorenç, Son Servera, Capdepera, Artà, Santa Margalida i Muro, a més de Palma. A partir del 2024, aquesta tasca es farà a la zona de Ponent i del Nord de l’illa. El 2025 es durà a terme al nord-est i al Pla-centre, i durant el 2026 serà el torn del Migjorn i Pla-Ponent de l’illa.

La recollida de material es fa sobre el terreny, i coincideix amb el dia de la celebració, a càrrec d’un equip de treball d’antropòlegs, filòlegs, historiadors contractats per l’empresa navarresa Labrit Patrimonio, encarregada de tirar endavant el projecte. Un cop conclòs l’inventari, es posarà a l’abast de tothom, en format en línia.

La Convenció de la Unesco per a la Salvaguarda del Patrimoni immaterial celebrada a París el 2003 insta les institucions a protegir aquest patrimoni. A les Balears, la Llei de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial apunta que “s’han d’identificar i documentar en els inventaris” i que els consells insulars són encarregats d’elaborar-los.

Què s’ha inventariat fins ara?

De manera no exhaustiva, el Consell de Mallorca ha informat que entre les manifestacions ja “gravades” hi ha el cant de la Sibil·la de Capdepera; les festes de Sant Antoni de Capdepera, Sant Llorenç, Son Servera, Artà i Muro; l’elaboració dels senyorets de Sant Blai i de la greixonera dels darrers dies a Sant Llorenç; l’ofrena floral i l’himne a Sant Ignasi de Son Servera, i la construcció de ximbombes a Muro.

Pel que fa a la recollida de material a Palma, igualment sense ser exhaustius per la falta de la informació completa, ja s’han inventariat les neules retallades, l’elaboració de la llet d’ametla, el cant de la Sibil·la, la festa de l’Estendard, els cavallets cotoners, l’adoració dels Reis d’Orient, la cavalcada dels Reis, els foguerons de Sant Antoni, les beneïdes, la revetlla de Sant Sebastià, l’elaboració de les ensaïmades i els llonguets, la festa de la llum a la Seu i la Rua.