S’ha de reformar l’Estatut?

Consultam l'opinió de tres expolítics arran de la proposta de la presidenta Armengol durant el Dia de Balears de modificar la norma per ampliar llibertats i adquirir més eines

La presidenta Armengol va defensar durant els premis Ramon Llull la necessitat de reformar l’Estatut per garantir drets i llibertats i adquirir més eines competencials, va dir, donant d’aquesta manera per amortitzada la darrera modificació feta el 2007. En aquesta va participar, per exemple, Francesc Fiol, que qualifica la proposta d’Armengol de cortina de fum per no parlar dels problemes reals que preocupen als ciutadans, diu. L’exconseller de Salut i d’Educació durant els governs del Partit Popular (1993-1996 i 2003-2007) diu que l’actual Estatut encara té recorregut i aposta per implementar la figura del Síndic de Greuges o, fins i tot, explorar la creació de la Policia autonòmica.

Un altre que també va fer feina en els canvis del 2007 és l’actual president del Consell Consultiu de les Illes Balears, Antonio Diéguez. En el seu cas, creu que la cosa ideal seria una reforma del sistema de finançament espanyol, que considera injust. Diu que a part de l’estat espanyol existeix una visió esbiaixada de la realitat de les Balears, quan realment el que som és “una comunitat rica amb ciutadans pobres”. Aposta per la cogestió de ports i aeroports i creu que seria viable arribar als acords polítics necessaris al parlament: “una altra cosa és quan passem la M30. A Madrid, concretament a la ciutat, el clima polític ho enterboleix tot. Ara mateix, veig pràcticament impossible reformar el sistema de finançament al Congrés, que seria la cosa ideal”, diu.

I un dels històrics del nacionalisme mallorquí, l’historiador Sebastià Serra, aposta directament per fer un pacte fiscal amb l’estat. “En certa manera, amb el Decret de Nova Planta, Balears perden els furs”, i posa d’exemple Navarra o Euskadi que tenen el concert econòmic. “Digau-li, pacte fiscal, digau-li, concert. El nom no té importància. El que importa és el concepte”, diu. Serra valora el to d’Armengol, però desconfia de l’obediència estatal amb el PSOE i posa d’exemple la plantada dels socialistes espanyols al Congrés a la proposta del Parlament balear per limitar els preus del lloguer. “Ha de ser un pacte bilateral perquè si hem de dependre del govern de torn, anam malament”, tanca un dels fundadors del PSM.

Com s’hauria de tramitar aquesta reforma?

El catedràtic de Dret Constitucional de la UIB, Joan Oliver Araujo recorda que l’article 139 de l’Estatut diu que la iniciativa pot sortir del govern de les Illes, de dotze parlamentaris o de les Corts espanyoles i que necessita el vot positiu de 40 dels 59 parlamentaris, és a dir dues terceres parts de la cambra -és així des de la darrera reforma- abans de ser enviada a Madrid, on ha de ser aprovada per majoria absoluta.

Oliver també puntualitza que la norma no ha de ser refrendada per la ciutadania en referèndum després de l’aprovació a Madrid, “com si passa a Catalunya o València”. I diu que “el Parlament no perd en cap moment el control de la llei” perquè pot revocar les hipotètiques esmenes introduïdes al Congrés si ho considera oportú. En aquest cas, “la reforma s’aturaria i encara seria vigent la norma actual”.