Illes Balears
Si tenim en compte que la mitjana estatal és del 12%, gairebé tots els municipis estan per damunt la mitjana
03/01/2024
Un 20 per cent de la població de les Balears és estrangera. A 26 municipis de les Illes, de cada 10 residents, 2 han nascut a fora. A Mallorca, en concret, on hi ha més estrangers és a Deià, amb un 34%; Calvià un 33%, Santanyí un 28% i Andratx un 27%. A més, si tenim en compte que la mitjana estatal és del 12%, gairebé tots els municipis estan per damunt la mitjana. Només una desena de municipis estarien per davall. Els que menys: Ferreries i Marratxí amb un 6 per cent de població estrangera.
Però, al marge de les xifres, com és la integració real? A Mallorca, la integració de nouvinguts segueix patrons molt diferents segons les nacionalitats dels estrangers i les característiques dels municipis d’acollida. Santanyí, per exemple, té des de fa anys una població estrangera permanent i integrada. Regenten negocis, i han creat una xarxa de serveis adaptats a les seves necessitats.
Búger, un dels pobles amb menys població de Mallorca, té un 16 per cent d’estrangers censats, i molts més que hi viuen de manera estacional. Majoritàriament, no interactuen amb la vida social del poble, viuen a xalets i cases dels afores i no demanden serveis.
A l’altre extrem hi ha els municipis que han d’assumir estrangers amb necessitats socials i econòmiques, és el cas de Manacor. Amb més d’un vint per cent de població marroquina i sud-americana, ha de destinar molts recursos socials per evitar que visquin per davall del llindar de la pobresa. Se’ls facilita informació per accedir a serveis, i cursos d’idiomes per facilitar-los la integració, i l’Ajuntament fa feina per regular i controlar el cens i l’accés a l’habitatge. La població estrangera ha augmentat a tots els municipis de les Illes i res no fa pensar que la tendència canviï a curt termini.
A Eivissa tots els municipis dupliquen la mitjana estatal. Tots estan per damunt el 24 per cent. El que menys, Sant Josep, amb un 24, i el que més, Sant Joan de Labritja, amb un 37. A Sant Antoni, segons dades del 2023 de l’Institut Nacional d’Estadística, el 26 per cent de la població és estrangera, i en el cas dels europeus la majoria són de nacionalitat britànica.
Martin Makepeace fa més de 30 anys que viu a Sant Antoni. Com molts dels britànics que finalment hi han quedat a viure, va arribar per treballar. Assegura que l’idioma i la burocràcia per fer coses tan essencials com canviar els papers del cotxe són, probablement, els hàndicaps més destacables a l’hora d’establir-se aquí. En Kieran gaudeix de la vida al poble, on viu des de fa 20 anys i on ha intentat integrar-se, assegura, amb resultat positiu. La majoria d’europeus que viuen a Sant Antoni són anglesos. Al municipi, hi resideixen més de 28.000 persones, i més de 7.000 són estrangers.
En canvi a Menorca, cap de les localitats de l’illa arriba a la mitjana autonòmica. Es Mercadal és el poble que més s’hi acosta, amb un 19,8 per cent d’estrangers entre els seus habitants. Tots els altres municipis es troben per davall del 15 per cent. Destaquen es Migjorn Gran i Ferreries, que són els pobles amb menys població estrangera de les Illes.
03/01/2024
Una nova entrada del temporal ha obligat a aturar el dispositiu de recerca dins el llit del torrent
Pluges i tempestes intenses que podrien anar acompanyades de forts vents de fins a 120 quilòmetres per hora
Els aeroports de les illes han patit retards a causa del mal temps
Es preveuen tempestes fortes que poden deixar calabruix i fins i tot pedra en alguns punts de les Illes
