Aconsegueixen el segon cas al món de remissió del VIH sense antiretrovirals

El cas d'aquest pacient és el segon després del cas del "Pacient de Berlín" al 2009

Els investigadors Javier Martínez-Picado i Maria Salgado que han estat els autors de l'estudi.

L’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa de Barcelona ha coordinat un estudi que ha aconseguit el segon cas en el món d’una persona portadora del VIH que, després de sotmetre’s a un trasplantament de cèl·lules mare, porta 18 mesos en remissió del virus malgrat no prendre tractament antiretroviral.

En l’estudi ha participat l’University College de Londres i s’ha realitzat en el marc internacional IciStem, coordinat per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa de Barcelona i l’University Medical Center d’Utrecht d’Holanda i es presentarà avui dimarts a la Conference of Retrovirus and Opportunistic Infections (CROI), a Seattle, coincidint amb la publicació a Nature.

El cas d’aquest pacient, que ha estat tractat a Londres, és el segon en el qual, sense tractament antiretroviral, el virus es torna indetectable, després del “Pacient de Berlín” en 2009, que després d’un trasplantament de cèl·lules mare per a tractar la seva leucèmia va interrompre el seu tractament i el virus no va rebotar.

El “Pacient de Londres” era portador del VIH des de 2003, i en 2012 se li va detectar un Limfoma de Hodgkin pel qual es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare en 2016. Aquestes cèl·lules tenien una mutació anomenada CCR5 Delta32 que impedeix l’entrada del virus en les cèl·lules diana del VIH, els limfòcits T CD4. Als 16 mesos del trasplantament, els metges van interrompre el tractament antiretroviral i avui dia, 18 mesos després, el virus roman indetectable en la seva sang -habitualment, quan les persones amb infecció pel VIH interrompen el tractament, el virus rebota en les 4 primeres setmanes-.

El coautor de l’estudi i colíder del consorci IciTem, Javier Martínez-Picado, ha explicat en una roda de premsa que “la principal conclusió que extraiem de tota aquesta informació és que el “Pacient de Berlín” no va ser només una anècdota i és possible aconseguir una remissió total del virus”. No obstant això, Martínez-Picado recalca que “el trasplantament de cèl·lules mare és un procediment mèdic de risc elevat i només es recomana per a tractar pacients que pateixin una malaltia hematològica que no pugui tractar-se mitjançant altres teràpies i que la retirada del tractament antiretroviral només pot fer-se per decisió mèdica i amb un seguiment exhaustiu de l’evolució”.

“El següent pas és descobrir els mecanismes que fan que el virus s’eradiqui a través del trasplantament de cèl·lules mare i mimetitzar-los amb intervencions menys invasives”, ha assegurat la coautora de l’estudi i investigadora, Maria Salgado.

L’any 2014 es va reportar el cas del “Pacient d’Essen”, que va rebre un trasplantament amb la mutació CCR5 Delta 32, però quan va interrompre el tractament antiretroviral el virus va experimentar un ràpid rebrot, a més d’altres 3 casos de trasplantament de cèl·lules mare que no presentaven la mutació i el virus va rebotar a les 12, 32 i 41 setmanes, respectivament.

Des del 2014, IciStem ha dut a terme el trasplantament de 38 pacients de VIH que havien de sotmetre’s a un trasplantament de cèl·lules mare a causa d’una malaltia hematològica, dels quals 9 tenien la mutació CCR5 -actualment hi ha 4 en seguiment- i 19 han superat l’any post-trasplantament -sense deixar de prendre antiretrovirals-, només 16 dels 38 continuen en seguiment.

L’estudi destaca que, mentre que les cèl·lules originals del “Pacient de Berlín” ja presentaven la mutació CCR5, el pacient actual no la tenia originalment, a més aquest va rebre una teràpia pre-trasplantament molt menys agressiva i un únic trasplantament, mentre que el “Pacient de Berlín” es va sotmetre a dues intervencions consecutives. Això demostra, segons els investigadors, que “es pot aconseguir la remissió àdhuc sense tenir una mutació prèvia en el receptor i mitjançant tractaments molt menys agressius per al pacient”, encara que Martínez-Picado ha dit que “encara no volem parlar de curació per prudència“.

“A l’alt risc que significa un trasplantament de cèl·lules mare, se li suma la dificultat de trobar donants amb la mutació CCR5 en les seves cèl·lules, només l’1% de persones a Europa la tenen i es concentren als països del nord, per la qual cosa no és la cura definitiva del virus però aporta molta esperança“.