societat

L’ajornament de la maternitat: quan ser mare depèn d’un procés in vitro

La biotecnològica catalana Oxolife cerca dones a les Balears que es vulguin sotmetre a un estudi per millorar la taxa d'embaràs


La meitat de la població mundial no podrà tenir fills. A l’Estat espanyol la infertilitat afecta una de cada tres parelles. Un dels motius de la incapacitat per tenir fills és l’ajornament de la maternitat. Al darrere també hi pot haver problemes de sobrepès o de consum de tabac. En els darrers anys, la medicina ha fet passes de gegant amb noves tècniques de fertilitat i ara la biotecnològica catalana Oxolife cerca dones a les Balears que es vulguin sotmetre a un estudi per millorar la taxa d’embaràs; són pacients que necessiten passar per un procés de reproducció assistida. L’empresa investiga una mol·lècula, que es pot convertir en un fàrmac que podria incrementar entre un 5 i 10 per cent l’èxit d’embaràs amb aquestes dones.

La metgessa especialitzada en farmacologia Agnès Arbat va fundar l’any 2013 l’empresa biotecnològica Oxolife amb Ignasi Canals. Ara investiguen una mol·lècula, un fàrmac pioner que podria augmentar la capacitat reproductiva de dones amb problemes per quedar embarassades. La doctora explica a IB3 Ràdio que “l‘objectiu és incrementar entre un 5 i un 10% l’èxit en la reproducció assistida. Estam desenvolupant el fàrmac OXO-001 i hem vist que millora les possibilitats que l’embrió s’implanti, ja que en el mercat no hi ha cap fàrmac ni cap tecnologia que millori la implantació de l’embrió”.

“La infertilitat femenina té un percentatge important de desconeixement. Hi ha dones que sabem que tenen ovari poliquístic, endometriosi o fibromes. En el nostre estudi hi poden participar dones que no saben per què tenen inferlitat, o bé, tenen diferents causes d’inferlitat”, assenyala la doctora, que sempre ha estat interessada en medicina sobre la dona.

Estudi en fase dos

L’estudi d’Oxolife es desenvolupa a Espanya, República Txeca i Polònia. Està en fase dos i això vol dir que ja s’està provant amb pacients. Aquí a les Illes han començat a reclutar dones interessades a participar-hi. El calendari de la biotecnològica és que aquesta part experimental s’allargui fins al 2023. Segons Agnès Arbat, a Mallorca hi ha quatre o cinc pacients interessades a participar en l’estudi i s’espera que els propers mesos se’n puguin reclutar entre deu i quinze més.

La doctora afirma que “la mòl·lecula ja s’ha experimentat amb bons resultats en animals com els ratolins. Vàrem poder veure com el 80% de les rates tractades varen quedar embarassades i dugueren a terme l’embaràs; no tan sols vàrem aconseguir que ovulessin, sinó també que la taxa implantació fos més alta”. Si el fàrmac s’arriba a comercialitzar, Agnès Arbat assegura que “es podrà combinar amb altres tractaments hormonals d’infertilitat per millorar la darrera part de l’embaràs, que és la implantació embrionària”.

La part emocional

La fecundació in vitro suposa un repte per a moltes parelles i dones. Així ho descriu en el seu assaig l’escriptora nord-americana Belle Boggs: “La fecundació in vitro constitueix un desafiament perquè pren el control no tan sols del teu cos, sinó també de la teva agenda, de la teva vida. Les visites al metge cada dues setmanes, les esperes devora el telèfon per rebre els resultats de les analítiques de sang, la sincronització exacta de les injeccions”.

En el llibre “El arte de no desesperar cuando estás esperando”, l’escriptora també explica que “La infertilitat era un problema comú amb en Richard, però era el meu cos qui estava sotmès al tractament, qui havia d’anar a cada cita i rebre les injeccions”. “El problema de la infertilitat és que no és una espera serena i pacient, no suposa només ajornar plans; per a moltes de nosaltres ocorre en un context de lluita esgotadora, despesa desorbitada i una devastadora sensació de pèrdua. Són cinc (o vuit o deu) anys intentant-ho i fracassar que erosiona qualsevol confiança o expectativa d’un resultat positiu”, afegeix Belle Boggs.

El testimoni

D’aquestes històries, en sap molt n’Elsa Prats, una catalana de 48 anys, que en fa 17 va passar per un procés invitro. N’Elsa no va patir aquesta enveja que altres dones han viscut, tal com relata Belle Boggs, però aquesta dona d’esperit optimista reconeix que és un procés esgotador: “Vaig començar directament amb les inseminacions. En vaig fer sis i no hi havia manera de quedar-me embarassada. El més feixuc del tractament són les visites al metge, les mil ecografies i tractaments. Estàs tot el dia al metge, és com si fos ca teva, al final les infermeres són les teves amigues i tothom et coneix”.

N’Elsa Prats va tenir sort i va poder quedar embarassada. Anys després va tenir bessonada. En aquest procés de reproducció assistida, n’Elsa va disposar de l’ajuda de la seva amiga Agnès Arbat, entre altres coses n’Agnès l’ajuda a punxar-se per fer el tractament.

En les darreres dècades la ciència ha fet grans avenços en matèria de reproducció assistida, ara falta -diu Elsa Prats- que “la societat avanci perquè els tractaments d’infertilitat deixin de ser un tabú“. “Jo en aquella època que jo en parlàs la gent ho veia molt estrany. Els meus fills saben d’on venen, perquè els ho he explicat. En aquell moment, però, la gent al·lucionava amb mi. Hi havia gent que de cop i volta quedava embarassada de bessonada, però no deien res. Era evident que havien passat per un procés invitro, però callaven”, explicar Elsa Prats.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

Els cossiers i la dama donen el sus a les Fires i Festes de Manacor

Feia dos anys que no podien sortir a ballar pels carrers del municipi amb normalitat

Un centenar d’agents reforçaran el dispositiu policial d’estiu a Palma

L'objectiu principal és aturar tot el turisme d'excessos i garantir la seguretat ciutadana

Formació Professional per reduir l’abandonament prematur d’estudis

L'any 2015 la taxa d'abandonament era del 26% i el 2022 és del 15%

Balears habilitarà el primer centre de crisi per a víctimes de violència sexual

El centre facilitarà atenció psicològica, jurídica i social per a víctimes de violència sexual, familiars i persones de l'entorn, i...