Ciència i tecnologia

Analitzen el genoma de la primera mallorquina i confirmen que procedia de la Península

Els primers pobladors de les Illes Balears també tenien patrimoni genètic de pastors d'Europa de l'Est

Imatge d'arxiu.


Els primers pobladors de les Illes Balears descendien de pobladors ibèrics amb patrimoni genètic de pastors d’Europa de l’Est, segons un estudi que publica la revista ‘Nature Ecology and Evolution‘ en el qual ha participat l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE-UPF-CSIC), que ha recuperat 61 nous genomes d’humans que van habitar Formentera, Mallorca i Menorca fa 4.000 anys.

Per a arribar a aquesta conclusió, els investigadors, liderats per la Universitat Harvard, han analitzat tres genomes de poblacions que van habitar Mallorca, Menorca i Formentera durant l’Edat del Bronze (2200-900 aC), i altres 58 genomes de Sicília i Sardenya datats entre el 5000 aC i el 1000 dC, el que constitueix haver reconstruït les seqüències genòmiques més antigues del Mediterrani occidental.

“Sembla que l’onada de canvis genètics i socials que va provocar l’arribada de l’ancestralitat de les estepes va desencadenar d’alguna manera el poblament de les Illes Balears”, ha explicat l’investigador de l’IBE-CSICa Carles Lalueza-Fox, coautor de l’estudi.

El treball confirma l’evidència arqueològica que en l’Edat del Bronze va haver-hi contactes entre l’Europa continental, Àfrica i les poblacions de les illes del Mediterrani Occidental (les Illes Balears, Sicília i Sardenya).

“Les evidències arqueològiques i genètiques coincideixen que l’Edat de Bronze va ser un període d’intercanvis culturals sense precedents. Aquest estudi ve a confirmar que el Mediterrani va ser una primera autopista, un lloc de comunicació i mercadeig entre els pobles banyats per les seves aigües”, ha assenyalat Lalueza-Fox.

“Cal no oblidar que les Illes Balears es poden veure des d’alguns punts de la costa catalana, i potser alguns mercaders locals es van sentir temptats d’explorar el territori”, ha suggerit l’investigador.

L’equip investigador ha recuperat el genoma de tres individus de les Balears: una dona de Mallorca, a la Cova des Moro, de 4.300 anys d’antiguitat, el que seria l’individu més antic trobat a les Balears; una altra de Formentera i un altre a Menorca, a la Naveta dels Tudons, el monument prehistòric més important de les Balears i un dels edificis més antics de tota Europa.

Aquests tres individus de l’Edat del Bronze mostren el component genètic dels nòmades que van arribar a la península Ibèrica fa 4.000 anys, procedents de les estepes d’Europa de l’Est.

Els investigadors també han recuperat informació genètica de 58 individus que van habitar les illes de Sicília i Sardenya entre el 5000 aC i el 1000 dC.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |


més contingut relacionat

El Govern rastrejarà els mòbils dels ciutadans durant l’estat d’alarma

L'objectiu: determinar les principals vies de contagi del Covid_19 i dissenyar un model de lluita eficaç contra el virus

Dos físics mallorquins creen una plataforma per predir la mortalitat del Covid-19 amb models estadístics

Els models parlen d'una forquilla d'entre 2.000 a 15.000 morts per coronavirus en un període de 30 a 60 dies...

La quarantena multiplica per cinc l’enviament de Whatsapps

Els operadors de telefonia mòbil aconsellen als ciutadans un ús "racional i responsable" de les xarxes de telecomunicacions

Aquesta notícia contamina

Un vídeo de 4 min de YouTube genera 17 grams de CO₂ a l'atmosfera