Andreu Genestra

Entrevista Cuina i Guanya

Sabem que vares començar a la cuina d’un hotel escurant plats. Com neix n’Andreu Genestra com a cuiner?

 

Neix un poc de les ganes de materialitzar el que pensava, n’Andreu no creix dins ses peroles, neix quan se’n va, quan té l’ansietat de voler molt més. Me vaig donar compte que volia ser cuiner quan vaig sortir de Mallorca i vaig anar a Barcelona. Aquí es quan me vaig donar compte que me dedicaria bona vida meva en aquest ofici.

 

La teva il·lusió era formar part del millor restaurant del món i l’any 2008 aterres al Bulli de Ferran Adrià. Què va significar per tu aquell moment?

 

Tot te una cronologia, es a dir, jo juntament amb el meu pare vaig fer un acte reflexiu quan vaig elegir ser cuiner, i vaig marcar-me unes pautes al llarg de la meva vida i uns punts en els quals jo volia arribar. Abans d’estar amb Ferran Adrià venia estar en el País Basc i vaig estar amb n’Arzak. I tot va ser una sèrie de condicionants, on vaig conèixer persones, vaig conèixer el xef del Bulli, a n’Arzak. Tot això i va ser un fet molt esperat perquè quan jo vaig aterrar en el Bulli, el Bulli estava en boca de tots. No hi havia ningú en el món que no xerrès del Bulli i jo crec que va ser com un fill, és a dir, vaig esperar tant aquell moment per entrar-hi que quan el vaig tenir vaig gaudir els vuit mesos que va durar la temporada. Vaig gaudir molt. 

 

Sabem que tens una àmplia experiència a nivell internacional. Què t’ha aportat al llarg d’aquest anys?

 

Suposo, que t’aporta una maduresa que no t’aporten només els anys, la maduresa de veure, no només, altres cultures, també maneres de fer feina,  gustos, olors, maneres empresarials, i tot això després ho trasllades aquí i veus coses que vivint aquí no te dones compte. A part de l’experiència enriquidora, jo el que m’ha permès es poder veure amb un altre caire a Mallorca.

 

Som molt tancats?

 

No, això que passa aquí passa a Tenerife, a Hawai, passa a totes les illes. Les illes fan que un caràcter sigui molt conservador. Les illes son riques per elles mateixes , o de turisme o del que sigui i això fa que no tenguis que espavilar-te a crear, o reconvertir coses. Quan surts d’aquí te’n dones compte que hi ha molta gent que ho fa millor que nosaltres. I nosaltres hem d’anar a veure el que fan bé els altres, dur-ho aquí i millorar el que tenim.