En el cas de la dona que esmentam, els metges li varen retirar el tractament antiviral convencional 37 mesos després del trasplantament. Un any i dos mesos després no mostra rastres de VIH en sang ni anticossos contra el virus. El que ha cridat l’atenció a la comunitat mèdica és que en els dos casos anteriors coneguts, als pacients se’ls havia trasplantat medul·la òssia de donants compatibles, mentre que la dona rebé sang de cordó umbilical. Si bé la mecànica de reemplaçament de cèl·lules mare és la mateixa en els tres casos, en aquest darrer, la compatibilitat de la dona amb el donant era menor. A més, els metges també varen reforçar el tractament amb una transfusió de cèl·lules mare de la sang extretes d’un parent pròxim de la pacient. La recuperació ha estat òptima i aquesta dona ha estat donada d’alta 17 dies després de l’operació. En canvi, en els pacients anteriors la recuperació va experimentar més complicacions.

Aquesta fita també és important per tractar-se d’una dona. Alguns estudis han detectat una progressió de la infecció diferent en homes que en dones, però malgrat això les dones són minoria en assajos clínics de nous tractaments contra aquesta infecció.

En qualsevol cas serà difícil ampliar l’abast d’aquest tractament a molts infectats amb VIH, perquè només és ètic aplicar aquest tipus de trasplantaments a persones que sofreixen càncers hematològics.