política

Armengol demana que es pugui exigir el certificat Covid a Balears

La presidenta del Govern considera que, en el cas de les Illes, exigir aquest certificat no suposa cap estigmatització per a la població no vacunada, és a dir els joves, perquè aquí ja s'ha iniciat la vaccinació d'aquest sector poblacional 


El Govern d’Espanya ha anunciat que l’ús del Certificat COVID per poder accedir a interiors, per exemple, s’estudiarà en acabar l’estiu. Diuen que aplicar-ho ara mateix seria discriminar els que no estan vacunats. La petició és del Govern balear qui recorda que aquí a les illes, tothom ja es vacuna. També ha demanat que tenguin en compte la hiperpoblació que patim a l’hora de repartir els fons europeus.

En el marc de la nova Conferència de Presidents, el Govern espanyol ha anunciat que, a diferència d’altres països europeus, el Certificat COVID no es pot utilitzar per poder accedir a diferents espais interiors o per realitzar diferents activitats socials. El motiu és aquest.

Aquesta és una de les reivindicacions que té Balears. I és que segons recorda la presidenta, la realitat a Balears és diferent de la d’altres comunitats, ja que ja s’ha iniciat la vacunació a la població jove i en poc temps tota la població balear estarà vacunada.

LA QÜESTIÓ DEL FINANÇAMENT: 

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha plantejat avui, en el si de la XXIV Conferència de Presidents de les comunitats autònomes, la necessitat de resoldre l’infrafinançament actual de les Illes Balears i de fer front al repte demogràfic que du implícita la sobrepoblació de la nostra comunitat autònoma, que és la que més ha crescut en els darrers anys.

El fet insular de les Balears i la configuració del seu model econòmic, molt enfocat al turisme, implica un repte demogràfic «que ha de ser afrontat», ha indicat Armengol. Per això, tal com ha destacat, les Illes necessiten que l’Estat actuï sobretot en tres aspectes: amb inversions en servis bàsics com la depuració o l’accés a l’habitatge públic; amb un model de finançament que garanteixi que arriben recursos per atendre la demanda de serveis públics, i amb una aposta en inversions en diversificació, a través de fons com els Next Generation europeus.

La presidenta ha il·lustrat amb dades l’augment de població que han experimentat les Balears en els darrers anys: «des de l’inici de segle, la nostra població ha crescut de mitjana un 39 per cent, més del doble que la mitjana estatal i s’ha quasi duplicat a Formentera i Eivissa». Aquest fenomen, juntament amb la dependència d’un model econòmic basat en el turisme, ha dit la presidenta, «repercuteix clarament sobre la nostra societat, multiplicant la pressió damunt els serveis públics, aprofundint la petjada humana sobre un medi ambient fràgil, exprimint recursos naturals tan escassos com l’aigua i, per descomptat, disparant la pressió sobre la ciutadania i la seva qualitat de vida».

Per això, la cap de l’Executiu ha insistit en la necessitat d’una reforma del sistema de finançament autonòmic que tengui en compte aquesta realitat: «és necessari que la comunitat que més aporta el model de finançament sigui tractada de manera justa i no relegada a la vuitena o novena posició a l’hora de rebre», ha dit, tot reclamant un sistema regit pel criteri d’ordinalitat i una dotació adequada a les necessitats reals d’una població que creix.

D’altra banda, Armengol ha subratllat l’oportunitat que suposa per a les Balears l’arribada de fons europeus per tal d’avançar en la diversificació del nostre model econòmic. La presidenta ha defensat que el repartiment de fons entre les comunitats sigui coherent amb la seva essència. De la mateixa manera que Europa ha destinat un import més elevat a aquells països més afectats per la pandèmia, la presidenta ha defensat que el seu repartiment entre les comunitats autònomes doni prioritat a les més afectades per la crisi econòmica i social que ha provocat la pandèmia i que, igualment, «prioritzi els territoris amb més debilitats estratègiques i més fràgils en el seu context ambiental». En tot això, «les Balears som prioritàries», ha conclòs.

Així mateix, la presidenta ha recordat que durant la darrera crisi econòmica les Balears foren una de les locomotores que varen reactivar l’economia i generar ocupació per a ciutadans de tot l’Estat. Ara, ha indicat, «és l’hora que l’Estat doni suport a la comunitat on més ha caigut el PIB durant l’any passat», amb un 24%, més del doble que la mitjana estatal, precisament per la manca de diversificació del seu model econòmic.

Finalment, ha recordat que és necessari que l’Estat aporti fons als projectes en matèria d’investigació, desenvolupament i innovació i que atenguem a les necessitats de modernització tecnològica de les nostres empreses tradicionals, per assolir una diversificació que és «necessària». En aquest sentit, ha recordat la importància que té per a les Illes que «el Règim Especial desenvolupi d’una vegada la part fiscal compromesa, ja que ha de reduir les barreres logístiques i els sobrecostos de la insularitat».

 

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |


més contingut relacionat

MÉS per Mallorca abandona la sala de plens del parlament durant la interveció de VOX

Els diputats han col·locat cartells de "silenciam el feixisme"

El Parlament demana instal·lar cartells sobre el dret a utilitzar el català i el castellà a aeroports i comisaries

Es tracta d'un dels punts d'una moció, presentada pel Grup Mixt-MÉS per Menorca, que ha estat debatuda i aprovada parcialment...

Armengol es compromet a tancar aquest dijous l’acord amb l’Estat pel factor d’insularitat

La presidenta del Govern, Francina Armengol, es reunirà amb la Ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per tancar "tant la fórmula...

El conseller Mir atribueix a la massificació de Menorca l’allau d’embarcacions mal fondejades

Fins a un 40% de les embarcacions inspeccionades aquest estiu han hagut de moure's