Els conductors professionals podran accedir a la jubilació anticipada
30 anys cotitzats, 9 dins el sector, són els requisits

Per primer cop, els 9 parcs naturals de les Illes tenen un pla de sanitat forestal per millorar l'efectivitat de la mesura
Arranca la campanya per col·locar capses niu i afavorir els ocells depredadors de plagues com la processionària. Enguany, per primer cop, 9 parcs naturals tenen un pla de sanitat forestal per millorar-ne l’efectivitat, explica el cap de servei de Sanitat Forestal, Luís Núñez “hem vist quines espècies hi ha a cada zona i així podem posar les capses que els van millor per criar”.
I és que la mida del forat de la capsa determina l’ocell que hi habitarà. Dels 370 presents a les Balears, només una desena s’adapten bé a les capses niu i devoren insectes. Falzies, estornells, teuladers, xorics, i passaforadins, però sobretot, ataquen l’eruga el puput i el ferrerico, explica la biòloga i divulgadora, Cristina Fiol. A més, aclareix, el ferrerico és, dels dos, l’au que millor s’adapta a les capses.
Il·lustració de Xavier Canyelles
També les ratapinyades tenen un paper rellevant en la lluita contra aquesta i altres plagues. Aquests mamífers voladors mengen papallons i Medi Natural instal·la capses refugi a llocs estratègics per frenar l’expansió de les plagues.
Medi Natural ha recollit tota aquesta tasca de la coneguda com a fauna auxiliar en una guia ‘Fauna auxiliar per al control de plagues forestals. Aus i quiròpters’ finançada amb doblers de l’Impost de Turisme Sostenible. Amb il·lustracions de Xavier Canyelles i texts de Cristina Fiol i David Garcia.
30 anys cotitzats, 9 dins el sector, són els requisits
Els agents de la Policia Nacional de Maó han escorcollat un domicili al carrer de Vasallo
El conductor del tractor ha resultat il·lès
Missatges de WhatsApp, fotos familiars i testimonis han servit perquè l'Audiència capgiri el testament