Atenció Primària a les Balears: 0,5 infermers i 0,7 metges per mil habitants, les darreres dades del Ministeri de Sanitat

Constata que les Illes estan entre les comunitats amb pitjor proporció entre professionals sanitaris i ciutadans

Les Balears es troben entre les regions amb menor dotació de personal sanitari a Atenció Primària d’Espanya, amb 0,5 infermers i 0,7 metges per cada 1.000 habitants, segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat recollides per l’agència Efe.

A tota Espanya, la sanitat pública té 0,8 metges de Primària i 0,5 infermers per cada 1.000 habitants, segons l’últim informe estatal, que xifra en 158.000 els professionals que treballen en el sistema.

L’anàlisi, corresponent als exercicis del 2020 i del 2021 i publicada l’abril d’aquest any, revela que hi ha 36.200 metges d’Atenció Primària, més d’un de cada quatre del total.

Castella i Lleó (1,1), Extremadura (0,9) i Aragó (0,9) són les comunitats que sobresurten per alt amb més metges que la mitjana. Al costat oposat, a banda de les Illes, hi ha Canàries, Madrid, Ceuta i Melilla, amb un 0,7.

Dels 36.239 metges que treballen en Primària, 29.737 es dediquen a la medicina de família i 6.502 a pediatria, i en conjunt suposen una taxa de 0,8 metges per cada 1.000 habitants.

La comunitat autònoma amb més metges de Primària a tot el territori és Andalusia, amb 6.252, que també és la més poblada. La segueix Catalunya, amb 5.926, i després Madrid, que té els seus sanitaris en vaga, amb 4.607 facultatius.

Situació d’infermeria

De nou Madrid i les Balears són les autonomies amb menys personal d’infermeria a Primària, amb 0,5 infermeres per cada mil habitants. Estan també per davall de la mitjana nacional (0,7) Cantàbria, el País Valencià, Múrcia, i Ceuta i Melilla.

Al Sistema Nacional de Salut hi treballen 196.944 infermers, dels quals el 19 % són a Atenció Primària. Si se n’exclouen les 1.945 comares i els 5.228 infermers d’urgències, són 30.537 professionals a l’atenció primerenca.

Canàries, Castella i Lleó, Extremadura i la Rioja, és on hi ha la millor taxa -0,9- d’infermers.

Preocupació ciutadana i temps d’espera

La sanitat era segons el Ministeri de Sanitat el quart problema per als espanyols i ja ha pujat a la tercera posició: del 14 al 26,6% en percentatge de població que la considera una de les seves principals preocupacions.

Dos de cada deu espanyols que en els últims dotze mesos ha demanat una cita amb el seu metge de família a la sanitat pública ha hagut d’esperar onze dies o més per ser atesos, segons l’informe.

Fa anys que els sindicats mèdics clamen per un estatut independent, l’A+, que reguli qüestions com la jornada laboral complementària, les guàrdies, el sistema d’elecció, l’homologació de les condicions o la jubilació flexible i voluntària fins als 70 anys o fins i tot 72, com passa a la carrera judicial.

Els metges demanen un augment de les plantilles, però asseguren que només l’any passat se’n van anar 3.790 professionals en un any per la qual cosa el remei no és crear més places a les universitats, sinó adequar-les a les necessitats del sistema, perquè altrament els metges formats aquí acaben marxant a Europa.

Els metges esperen la resposta “valenta” de Salut per prendre decisions davant el problema de la sobrecàrrega de feina a la sanitat pública