Recuperen les tonades i cançons que cantaven antigament els treballadors
La musicòloga Bàrbara Duran publica "Cant i treball a Mallorca", una investigació sobre la música popular dels anys 30 a partir del quaderns de Baltasar Samper
El Consell de Menorca ha quadruplicat en deu anys els ajuts per fer treballs de camp
La Torre d’en Galmés, a Alaior, és el jaciment més extens de Menorca. L’associació cultural Menorca Heritage Recovery hi ha començat, aquest dilluns, la seva tercera campanya. Com altres professionals, han rebut subvencions que provenen fonamentalment del Consell de Menorca; unes subvencions que han augmentat exponencialment.
Si l’any 2011, els ajuts insulars totals van ser de 32.000 euros, el 2019 la xifra sumà més de 125.000 euros. Luís Cobos, del Menorca Heritage Recovery, assegura que, en comparació amb altres indrets de la península i d’Europa, la densitat de jaciments arqueològics a Menorca és molt rellevant, així com també l’estat de conservació dels mateixos.
Però no només ha crescut el total econòmic dels ajuts, sinó també el nombre de jaciments excavats. L’any passat s’arribà a investigar a catorze espais arqueològics mentre que el 2011, només en van ser cinc. Des que el 2012 es creà la comissió assessora per a presentar els talaiots de Menorca com a Patrimoni de la Humanitat davant la UNESCO, s’ha produït un augment del volum de feina dels arqueòlegs en diferents vessants que els permet sobreviure millor.
“A través de la subvenció del Consell i també a través de les matrícules dels alumnes que venen a fer un curs d’arqueologia. Els formam en excavació de camp i amb laboratori”, explica Irene Riudavets, Gerent de Nurarq S.L.
El 2017, la UNESCO no va acceptar inscriure Menorca com a Patrimoni de la Humanitat i recomanà continuar fent feina en la posada a punt dels jaciments i en la seva divulgació. El segon intent tindrà lloc l’any 2022.
El nou Pla de Gestió del Patrimoni Històric de Menorca proposa millorar 60 jaciments de l’illa
La musicòloga Bàrbara Duran publica "Cant i treball a Mallorca", una investigació sobre la música popular dels anys 30 a partir del quaderns de Baltasar Samper
Javier Ureña ha explicat que els conductors ja conduïen vehicles de més de 3.500 quilos quan feien feina per a l'anterior empresa
Ferides sa mare i la padrina, que han estat traslladades a un centre hospitalari
Ha ajudat a mantenir les tradicions del poble, ja que era qui feia les carrosses de la Beata