Illes Balears
El govern n'assumirà la gestió a partir del segon trimestre d'enguany
01/02/2025
73
La Conselleria d’Afers Socials va repartir a les Illes, en els darrers quatre mesos de 2024, targetes moneder per a la compra d’aliments de primera necessitat i productes d’higiene a 1.125 famílies; una xifra que valora positivament el director general d’aquesta cartera, Josep Falcó, perquè s’ha assolit “l’objectiu” d’arribar a “un milenar” d’aquesta classe de dispositius tradicionals de pagament subvencionat per al consum; atenent igualment, “al temps” (només quatre mesos) que s’ha tingut per desplegar el nou mecanisme d’assistència social impulsat pel Ministeri de Drets Socials, a través de la Creu Roja.
A partir del segon trimestre d’enguany, serà cada comunitat autònoma la que assumirà la gestió de les targetes moneder. El Govern, fent-se ressò, com altres comunitats autònomes, de la denúncia d’entitats socials, ja va criticar en presentar-se el sistema que deixa fora persones sense fills menors a càrrec i que suprimeix el finançament amb doblers d’Europa de centenars de quilos d’aliments que repartien les ONG a través del Banc d’Aliments de Mallorca; fundació que ha hagut de reduir significativament unes partides de productes que sostenen aportacions particulars i de subvenció pública i que no han estat suficients per garantir la continuïtat de totes les organitzacions a les quals servien. Destaca el seu president, Raimundo de Montis, el cas de “les evangelistes i també d’altres col·lectius de persones immigrants”.
Estigma social
Catalina Cunill, presidenta de Zaqueo, una de les entitats solidàries amb més recorregut a Palma, entén que amb la targeta moneder es vulgui evitar l’estigma social de famílies amb fills que havien de fer coa per a una partida d’aliments, però es pregunta si és que només hi ha necessitat entre ells. “És que no hi ha persones majors i altres que tenen necessitat i venen a menjar? El problema ha estat posar només targetes”, diu la cap visible d’un organigrama que ha sortejat el canvi, a més d’amb ajut públic i privat, amb previsió: “El 2023 ens anunciaren que el 2024 no hi hauria res [productes finançats per la UE] i hem anat guardant segons què per poder anar tirant… De moment, ho hem aconseguit, però el 2025 és una incògnita”.
La professora del Departament de Filosofia i Treball Social de la Universitat de les Illes Balears i membre del grup de recerca en Desigualtats, Gènere i Polítiques Públiques, a més de de l’Observatori Social, Fernanda Caro, opina que el problema no és tant el com sinó el quant. “Parlam d’ajudes merament assistencials que no estan concebudes com a prestacions de dret, molt precàries econòmicament i molt fragmentades… la targeta moneder, l’ingrés mínim vital, la renda social garantida i les prestacions d’emergència i per a família dels serveis socials municipals… A vegades, tenir-ne una invalida poder tenir-ne una altra… Potser la solució seria pensar en una única prestació, però amb una quantia digna”, exposa Caro als informatius del cap de setmana d’IB3 Ràdio.
La quantia que es rep mensualment a la targeta moneder és de 130 euros per un pare o una mare amb algun fill a càrrec fins als 220 per a les famílies de cinc o més membres. Del milenar de targetes moneder per a assistència social repartides a les Illes, la gran majoria són a Mallorca i després Menorca, amb poc més d’un centenar. A Eivissa han estat 26 i a Formentera, només una. Les 1.125 famílies beneficiàries a les Illes en tancar 2024 no arriben al 2% del total estatal, que suma 70.316 famílies vulnerables amb targeta, la majoria de tres membres.
Més dones i famílies de tres membres
D’acord amb les dades facilitades pel departament autonòmic d’Afers Socials, 1.577 beneficiaris de les targetes han estat homes i 2.052, dones. Quant a la prestació atenent a la grandària de les famílies, l’han rebuda 343 de dos integrants; 385 de tres; 252 de quatre i 145 de cinc o més.
01/02/2025
El petit ha entrat d'urgència a l'Hospital Mateu Orfila, després que, segons les primeres hipòtesis, li hauria caigut damunt aigua bullent
Una cinquantena d'efectius d'una empresa de desocupació han muntat un control d'accés a l'entrada de l'edifici
Més de 200 persones, entre veïnats de Maria i de Sineu, hi han participat
