Balears, amb 64 delictes per cada mil habitants, és la comunitat amb major taxa de criminalitat

L'arxipèlag ha liderat històricament aquest indicador, ja que la taxa es calcula sobre la població censada, sense tenir en compte l'existència d'una gran població flotant a causa de la condició de destinació turística

La taxa de criminalitat a Illes Balears es va situar en 64 delictes per cada mil habitants, segons el balanç del Ministeri de l’Interior corresponent al conjunt de 2022. L’indicador es va situar per sota dels valors mitjans registrats abans de la pandèmia; de gener a desembre les Forces i Cossos de Seguretat van tenir coneixement de 75.942 infraccions penals, un 2,2% menys que en 2019, que va ser l’últim any previ a la COVID-19.

Cal recordar que, en termes generals, les restriccions de mobilitat derivades de la pandèmia van afavorir una reducció notable dels delictes i faltes en 2020 i 2021. Així, en 2022 la criminalitat va augmentar un 24,5% respecte a l’any anterior.

D’altra banda, durant aquest període la taxa de detinguts i investigats es va mantenir per sobre dels nivells prepandèmia, amb 219 persones per cada mil infraccions penals, i gairebé 4 de cada 10 casos van ser esclarits. Des de 2019 s’ha reduït un 2,6% la criminalitat convencional, mentre que creix la cibercriminalidad; en l’últim exercici es van denunciar 8.604 delictes informàtics, en la seva majoria estafes.

En resposta a aquest fenomen, el Ministeri de l’Interior ha aprovat un pla estratègic de lluita contra els ciberdelictes així com un pla de sensibilització ciutadana i d’alerta en l’ús de les tecnologies de comunicació.

D’altra banda, els furts continuen figurant entre els tipus de delicte més freqüent, amb 24.462 casos en 2022, enfront dels més de 26.500 que es van cometre tres anys enrere. L’estadística reflecteix un descens dels homicidis dolosos i assassinats consumats (un 50% menys) i dels robatoris amb força, segrestos i tràfic de drogues. Sí ha crescut el nombre de casos de delictes de lesions, un 54% respecte a 2019, i s’han notificat més denúncies per agressió sexual o delictes contra la llibertat sexual que abans de la pandèmia. A més, les sostraccions en explotacions agrícoles o ramaderes han registrat el valor mínim dels últims cinc anys, amb 64 intervencions, molt lluny, per exemple, de les 105 de 2020.

En el conjunt d’Espanya, la taxa de criminalitat se situa en 49 delictes o faltes per cada mil habitants. Balears encapçala, juntament amb Catalunya (61) i Madrid (59), les comunitats amb major incidència. Els segueixen la Comunitat Valenciana (51), i Melilla i Navarra, amb mitjanes similars, d’uns 50 casos per cada mil habitants.

L’arxipèlag ha liderat històricament aquest indicador, ja que la taxa es calcula sobre la població censada, sense tenir en compte l’existència d’una gran població flotant a causa de la condició de destinació turística. De fet, 2022 ha estat un any d’especial afluència de visitants a les illes, atès que es tractava del primer lliure de restriccions a la mobilitat.

Per illes, aquesta taxa acumulada dels dotze últims mesos és de 64 delictes o faltes per cada mil habitants a Mallorca; de 79 a Eivissa; de 42 a Menorca i de 55 a Formentera.

A Palma la taxa de criminalitat és de 83 casos per cada mil habitants. D’entre els municipis de més de 20.000 habitants, altres localitats que superen la mitjana balear de nombre de delictes per cada mil persones són Alcúdia, Calvià, Eivissa, Sant Antoni de Portmany i Sant Josep de sa Talaia. No obstant això, en la majoria dels casos, els indicadors de criminalitat de 2022 estan per sota de les xifres registrades en 2019, abans de la pandèmia.

Les dades publicades pel Ministeri de l’Interior es poden consultar en el Portal Estadístic de Criminalitat, en el següent enllaç: Balanç trimestral de criminalitat.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha assegurat aquest dissabte que “Balears és una terra molt segura” malgrat encapçalar la taxa de criminalitat a Espanya. Armengol s’ha pronunciat d’aquesta manera en una roda de premsa, en la qual ha recordat que “el Ministeri de l’Interior, no contempla l’existència d’una gran població flotant” malgrat que, ha postil·lat, “Balears és percentualment la comunitat amb més població flotant”.

En aquest sentit, la presidenta autonòmica ha considerat que “d’alguna manera, el balanç del Ministeri de l’Interior relatiu a la taxa de criminalitat no demostra la realitat de Balears” que, ha incidit, “és una terra molt segura”.