Dimarts, 11 de novembre de 2025
Illes Balears
El professor de Geografia de la UIB, Antoni Ginard, explica que aquesta situació és conjuntural derivat de la pandèmia i la "reducció de mobilitat" ja que la tendència de les Illes és sempre "créixer en població"
16/12/2021
El primer de juliol d’enguany hi ha havia a les Balears 1.219.404 persones. Això representa que la població havia minvat en 371 si es compara amb el semestre anterior. És una xifra poc significativa, però que trenca la tendència dels darrers anys.
Segons xifres de l’Institut Nacional d’Estadística, durant la primera meitat d’enguany, el saldo del creixement vegetatiu és positiu. Això vol dir que han nascut més persones de les que han mort, i que en aquest període hi va haver 83 persones més.
Després hi ha el fenomen de les migracions. D’una banda, hi ha les migracions de persones residents a les Illes Balears que s’han desplaçat cap a altres comunitats autònomes. En aquest aquest cas el balanç és negatiu en gairebé 2.400 persones. Això vol dir que més persones se n’han anat a viure a la Península de les que han vingut aquí.
Pel que fa a les migracions exteriors, el saldo sí que és positiu. Gairebé 2.000 persones vingueren a viure a les Illes Balears durant la primera meitat de l’any. Aquesta xifra inclou tant les migracions comunitàries com extracomunitàries.
El professor de Geografia de la UIB, Antoni Ginard, explica que aquesta pèrdua de població és conjuntural derivat de la pandèmia i la “reducció de mobilitat” ja que la tendència de les Illes és sempre “créixer en població”.
Ginard, però, recorda que els anys en què les Illes van perdre més població va ser al 2013, amb més de 7.000 persones, i el 2014, amb més de 8.000. El professor assenyala que la situació d’aquest trimestre és “momentània” i que això es “corregirà” degut a la tendència de les Illes que sempre és augmentar en població.
L'Aemet ha activat, entre les 08.00h i les 11.00h, l'avís taronja a la Tramuntana, est i sud de Mallorca; ara només està activat l'avís groc a Menorca
Són Santa Margalida, Muro, sa Pobla, Pollença i Alcúdia, Felanitx, Campos, ses Salines, Formentera, Eivissa, Sant Josep de sa Talaia, Santa Eulària des Riu, Maó, es Mercadal
En un informe recomana cercar alternatives i el Ministeri apunta a una solució en superfície
La batlessa, Xisca Lascolas, afirma que s'estan investigant aquests nous casos, però demana a les víctimes de robatoris que no ho denunciïn públicament a les xarxes socials i que ho facin davant la Policia Local o la Guàrdia Civil
