Illes Balears
Les Balears presenten un recurs al Constitucional contra el Reial decret de trasllat de menors migrants
El delegat del govern espanyol a les Illes, Alfonso Rodríguez, acusa l'executiu d'assumir "postulats xenòfobs" i critica el recurs d'inconstitucionalitat a una norma a què les Balears també podran acollir-se
11/04/2025
Imatge d'arxiu.
42El Govern de les Illes ha aprovat aquest divendres presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional contra el Reial decret per al trasllat a altres comunitats autònomes de migrants menors sense acompanyants arribats a les Canàries i Ceuta. El portaveu del Govern, Antoni Costa, ha explicat, després de la reunió del Consell de Govern, que el Reial decret, aprovat pel govern central i convalidat aquest dijous al Congrés, “retalla competències autonòmiques i afecta drets, deures i llibertats dels ciutadans, sense que l’Estat se’n faci càrrec de les despeses”.
L’executiu balear critica, a més, que la norma “imposa un repartiment unilateral de menors estrangers no acompanyats sense el consens previ a la Conferència Sectorial de la Infància i Adolescència”. Una conferència a la qual la ministra d’Infància, Sara Rego, va convocar totes les comunitats autònomes el pròxim 28 d’abril.
Per la seva banda, el delegat del govern espanyol a les Illes, Alfonso Rodríguez, ha acusat l’executiu d’assumir els “postulats xenòfobs” de l’extrema dreta i critica el recurs d’inconstitucionalitat “d’un reial decret que dona una solució estructural per a les Canàries i Ceuta” i que a mitjà termini les Balears també podran acabar acollint-se.
“Les Illes han arribat al límit”
La Conselleria d’Afers Socials informà el Ministeri que els consells insulars, competents en l’assistència a menors vulnerables, atenen actualment 573 nins i adolescents migrants no acompanyats, una quantitat que representa 10 vegades la capacitat inicialment prevista. Segons la Conselleria, que dirigeix Catalina Cirer, les places previstes per a l’atenció a aquest col·lectiu són de 56, per la qual cosa la demanda real ja se supera en més d’un 920%.
Aquesta saturació ja es va fer pública el setembre de l’any passat, després de la Conferència de Presidents entre el Govern i consells insulars, en què el cap de l’executiu Marga Prohens va afirmar que “les Illes han arribat al seu límit” i que ja no es poden continuar atenent aquests nins “en condicions dignes”.
Per a l’executiu, segons recull el text del recurs, és qüestionable la utilització de la figura del decret llei. Al respecte, l’article 86.1 de la CE exigeix l’extraordinària i urgent necessitat d’aprovar un decret llei, i la regulació del fet migratori no es pot qualificar d’extraordinari, ja que aquest fenomen és una situació estructural i no conjuntural, coneguda des de fa anys, com ho reflecteixen les dades oficials i la mateixa exposició de motius del Reial decret llei.
Notícies relacionades >
11/04/2025
