De la bombolla al boom durant la pandèmia: el preu de l’habitatge de les Illes quadruplica la pujada estatal

L'evolució a l'alça iguala, per primera vegada a la història, els preus de Balears amb els dels pisos de Guipúscoa, la província més cara de tot l'Estat fins ara

Imatge d'arxiu.

El preu de l’habitatge es dispara a les Illes i multiplica per quatre la mitjana de creixement estatal. Durant la pandèmia, els preus han pujat un 8’2%, front el 2% del conjunt de l’Estat. En aquesta tendència hi tenen a veure molt els nous hàbits generats per la pandèmia, el teletreball, explica Susana de la Riva, portaveu de Tinsa. “El sector immobiliari és una inversió segura per a molta gent amb alta poder adquisitiu”, assegura.

L’evolució a l’alça iguala, per primera vegada a la història, els preus de Balears amb els dels pisos de Guipúscoa, la província més cara de tot l’Estat.

El vicepresident de l’Associació de Promotors de les Illes,Tolo Mayol, ha denunciat que “la pandèmia no ha fet més que accentuar un problema que venien denunciant des de fa cinc anys. Balears seguirà creixent més que la mitjana estatal i que això és més que una ‘bombolla’ immobiliària. És un problema que és aquí i que ja feim tard. és una crisi habitacional”.

El cas personal de dos joves: na Margalida i en Manolo

Les dificultats per accedir a l’habitatge tenen el seu mirall en els joves. Avui, el programa Al Dia d’IB3 Ràdio ha entrevistat a dos d’aquests joves de les Illes per explicar la seva situació. En Manolo Calero viu de lloguer des de fa un any i tres mesos. Es veu obligat a tenir dues feines per poder pagar la renda mensual i estalviar un poc. “Fas feina i feina per intentar fer front a un lloguer. Jo visc a una zona on el lloguer no són excessivament elevats i em puc permetre el luxe de viure tot sol però tenc companys que viuen a Palma i això és impensable. He pensat a tornar a casa dels pares i intentar estalviar més ràpid”, assegura en Manolo.

I és que els elevats preus i les exigències cada vegada més elevades per poder accedir a un habitatge dificulten l’emancipació dels joves. Na Margalida Massutí explica que viu encara amb els seus pares. Va llogar un pis, però va desistir al cap de pocs mesos. “Hem vaig adonar que si volia tenir la possibilitat d’estalviar per l’entrada d’una hipoteca haurien de passar molts d’anys i vaig tornar a casa dels pares. Ara ens demanen una entrada del 20 per cent de la hipoteca. Abans no passava i era més fàcil” se resigna na Margalida.