Brussel·les proposa un fons de recuperació de 750.000 milions d’euros

A Espanya li correspondrien 140.446 milions d'euros d'aquest fons, 77.324 milions dels quals serien en subvencions i 63.122 milions d'euros estarien disponibles en préstecs

La Comissió Europea (CE) proposa un fons de 750.000 milions d’euros per a la recuperació econòmica de la Unió Europea, dels quals 500.000 milions es desemborsaran en forma de subvencions a fons perdut i 250.000 com a préstecs.

El comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, s’ha avançat a l’anunci que preveu fer la presidenta de la Comissió Europea, a les 13.30 hora local en el Parlament Europeu, en informar del volum del fons.

“La Comissió proposa un Fons de Recuperació de 750.000 milions d’euros que s’afegeix als instruments comuns ja en marxa. Un viratge europeu per a afrontar una crisi sense precedents”, ha dit l’italià al Twitter.

A Espanya li correspondrien 140.446 milions d’euros d’aquest fons, 77.324 milions dels quals serien en subvencions i 63.122 milions d’euros estarien disponibles en préstecs, segons fonts comunitàries.

És el segon muntant més elevat de la Unió Europea, només per darrere d’Itàlia, que rebria fins a 172.745 milions, i seguida des de lluny per Polònia, amb 63.838 milions d’euros.

El Govern espanyol ha enviat una nota als mitjans explicant que acull positivament el paquet financer presentat avui per la Comissió Europea perquè “recull moltes de les demandes que s’han plantejat des d’Espanya”. Considera que la creació d’un Fons de Recuperació de 750 mil milions, finançat amb deute europeu, dels quals 500 mil milions en transferències, “és una base per a la negociació”. Ara el Govern confia que el President del Consell Europeu iniciï consultes amb els líders per a convocar una reunió del Consell Europeu en les pròximes setmanes, que permeti “aconseguir un acord al més aviat possible”.

Aquestes quantitats corresponen al primer dels tres pilars amb què comptarà el fons, que s’emportarà un 87% de la dotació total, 655.000 milions d’euros, segons fonts comunitàries.

Aquests es destinaran a ajudar els Estats a finançar “reformes estructurals i inversions” per a reflotar les seves economies.

Per a rebre els diners, els governs hauran de presentar plans de recuperació que mostrin que el gastaran en línia amb les recomanacions econòmiques que els fa la Comissió i les prioritats europees, en particular la transició ecològica i digital.

La major part dels diners, 405.000 milions, es desemborsarà en forma de subvencions a fons perdut, tal com venien reclamant Espanya o Itàlia, els països més afectats, però també França o Alemanya.

La dotació en subvencions s’ha prefixat ja per països, de manera que Itàlia seria la primera beneficiària, amb 81.807 milions, seguida d’Espanya, amb 77.324 milions, França (38.772 milions), Polònia (37.693 milions) i Alemanya (28.806 milions).

Els restants 250.000 milions d’aquest pilar es concediran en forma de préstecs que hauran de ser retornats pel país beneficiari. La Comissió ha estimat quina part estaria disponible per a cadascun en funció de la renda nacional bruta dels Estats en els quals aquest indicador està per sota de la mitjana.

Aquí, Itàlia seria de nou la primera beneficiària, amb 90.938 milions, seguida d’Espanya (63.122 milions) i Polònia (26.146 milions), en tant que Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, Irlanda, França, Luxemburg, Holanda, Àustria, Finlàndia i Suècia no podrien rebre’ls, segons aquesta estimació.

La resta del Fons de Recuperació, 95.000 milions d’euros, es repartirien entre el segon pilar d’aquest, destinat a mobilitzar la inversió privada i en sectors clau, i un tercer bloc per a reforçar programes que la pandèmia ha revelat vitals, com la nova reserva d’equipament sanitari europea, segons ha vingut anticipant la Comissió en els darrers dies.

A més del fons de recuperació, la Comissió proposa un nou pressupost per al període 2021-2027 de 1,1 bilions d’euros vinculat a aquest.

Quant al finançament del fons, la Comissió preveu emetre deute en el mercat amb el suport del pressupost comunitari aprofitant que la seva qualificació triple A assegura baixos tipus d’interès.

Per a això vol augmentar el sostre de recursos propis del pressupost comunitari, la qual cosa a la pràctica ampliarà el seu marge per a emetre sense que els països hagin d’elevar ara la seva contribució a les arques comunitàries.

El reemborsament del principal i els interessos d’aquest deute començaria a partir del 2028 i per a costejar-lo la Comissió proposa introduir noves fonts d’ingressos per al pressupost, com un taxa al carboni en frontera, una ampliació del sistema europeu de comerç d’emissions, una taxa digital o a l’operació de grans empreses a la UE.

El pla tindrà ara que ser negociat i aprovat per tots els Estats membres i el Parlament Europeu per a entrar en vigor.