Cada any s’obtenen 200 permisos per pilotar drons a les Balears

Les multes per incomplir la normativa a l'hora de fer volar un dron poden superar els 4 milions d'euros

Ciutats amb cotxes voladors? Podria passar, i abans del que pensam. De moment, a Nova York, els taxis aeris d’Uber començaran a volar a partir del 9 de juliol. Mentrestant, a les Illes Balears hi ha pràcticament el mateix nombre de llicències de dron que a Madrid o Barcelona. Una tecnologia que cada vegada s’aplica a més àmbits professionals, i que desperta l’interès de grans companyies com Airbus, Uber o Amazon. Cada any, al voltant de 200 persones obtenen el permís per pilotar drons a l’arxipèlag. Mentre les autoritats adverteixen dels perills que suposa per al trànsit aeri (especialment a zones amb molta densitat com la Badia de Palma) o per a la privacitat, la Unió Europea acaba d’aprovar una normativa per intentar regular l’ús d’una tecnologia que, diuen els experts, ha arribat per quedar.

Taxis voladors dins les ciutats

La companyia Airbus calcula que l’any 2035, per una ciutat com París circularan 2.500 taxidrons cada hora, i en aquest mateix espai de temps 17 mil objectes voladors sense pilot transportaran objectes d’un punt a l’altre. Això d’aquí a 15 anys però, mentrestant, avui dia les Balears són un dels punts d’Europa on es fan volar més drons.

A l’arxipèlag hi ha al voltant de 150 operadores de drons registrades, segons dades del Ministeri de Foment. És una quantitat similar a la que trobam, per exemple, a ciutats com Barcelona o Madrid. Miguel Morcillo, controlador aeri i expert en drons, explica que moltes companyies han començat a invertir en aquesta nova tecnologia i pressionen perquè s’avanci amb la legislació. Volen tenir clares les lleis que regularan un nou sistema de transport que abaratiria substancialment els seus serveis d’entrega de productes. La missatgeria és una de les aplicacions amb més futur, però els drons tenen un ús pràctic a moltes altres professions. Aquí a les Balears es fan servir en rodatges audiovisuals, serveis de vigilància, agricultura, salvament o topografia. Devers 200 persones cada any obtenen llicència per pilotar drons a les Illes, la majoria per fer-ne un ús professional.

El cinema ja ho havia imaginat

Resulta inevitable no evocar Marty McFly amb el seu aeropatí a “Retorn al Futur”, o d’altres com la persecució en taxi que pilota Bruce Willis al “Cinquè Element”. Sembla que el món del cinema sempre s’ha imaginat el futur semblant a la societat actual… però amb coses voladores i estilisme platejat. I ara la realitat està a punt de donar la raó al setè art.

De moment, la Unió Europea acaba d’aprovar la nova normativa que regula el vol de drons. Una de les novetats que inclou té relació amb els drons més lleugers: els aparells que pesin manco de 25 kg podran volar lliurement si compleixen algunes condicions, com volar a menys de 25 metres d’altura, a la vista de l’operador i fora de zones concorregudes.

Miguel Morcillo assegura que amb aquesta llei la Unió Europea passa a tenir la normativa més avançada del món, i que això és una passa essencial per conviure amb aquesta tecnologia que ha arribat per quedar. Intentar frenar el seu creixement seria, diu, com si l’any 2000 haguéssim volgut aturar l’expansió de la telefonia mòbil.

La badia de Palma, una zona insegura

Mentre es desenvolupa la llei, els experts avisen del perill que pot implicar fer volar drons en algunes zones. Un punt calent, a l’arxipèlag,és la badia de Palma. Pilots, instructors i agents de seguretat llencen una advertència: la presència de drons en aquesta àrea propera a l’aeroport i amb un trànsit aeri molt intens, pot arribar a tenir conseqüències fatals si no es fa de forma correcta. José Céspedes, sergent de la Guàrdia Civil, pilot d’helicòpter i especialista en seguretat aèria, recomana conscienciació i recorda que un dron no és una jugueta.

El problema d’aquesta tecnologia que facilita el transport i la vigilància, són la seguretat a zones concorregudes i el dret a la intimitat, perquè de moment encara no és fàcil controlar les imatges que prenen des de l’aire, que poden envair espais privats. La llei aprovada per la Unió Europea el 24 de maig preveu el desenvolupament de tecnologies que impedeixen volar sobre certes zones, com els aeroports, per tal de garantir la seguretat. Les multes per incomplir la normativa a l’hora de fer volar un dron poden arribar a superar els 200 mil euros per als particulars, i els 4 milions d’euros per a les empreses en els casos més greus.

Torna a escoltar el reportatge aquí