Cada cinc anys es perd el 30% de la posidònia oceànica de la badia de Talamanca

És una de les conclusions de l'estudi del GEN-GOB que, des del 2019, recull dades a la zona

Des de 2019, el GEN-GOB recull dades a les quatre estacions de seguiment que han marcat amb GPS a Talamanca. Cada any bussejadors científics visiten aquests punts, que tenen unes profunditats d’entre 3 i 10 metres i registren paràmetres com la densitat, cobertura, o el tant per cent de praderia de posidònia morta.

La zona d’Illa Grossa és on la planta s’ha degradat més. De fet, més del 50% de la posidònia és morta a l’estació de seguiment d’aquesta àrea. Les embarcacions hi solen fondejar i l’afecció en alguns casos és irreversible. “Les embarcacions fondegen amb estructures, conegudes com a morts, amb un impacte important, i causen la pèrdua total de la praderia. En altres zones, que no són les estacions de seguiment, però en les quals hem fet també recopilació de dades amb fotografies i vídeos, el 100% de la planta és morta, sobretot a la zona de l’abocament de salmorra, i a una altra zona més a prop. Si la tendència continua, en deu o quinze anys tota la posidònia oceànica que estam monitorant a Illa Grossa probablement s’haurà perdut”, comenta Xisco Sobrado, coordinador del GEN-GOB. Afegeix que és molt necessari aplicar-hi mesures de conservació com més aviat millor.

Canviar la situació, segons aconsella l’informe, implica retirar-hi els morts i reordenar-hi els fondejos amb boies ecològiques. L’Ajuntament d’Eivissa ja s’ha compromès a estudiar-ne novament la regulació amb punts de fondeig de baix impacte. “Pensam que es pot obrir un camí a l’esperança, però no és l’única mesura que s’ha de prendre. Hem de començar a treballar d’una manera més seriosa, i calcular la capacitat de càrrega de les embarcacions que fondegen al voltant de l’illa, d’una manera sincera i sense por”, comenta Inma Saranova, d’IbizaPreservation. Sobrado, per la seva banda, assegura, a més, que, si es regula el fondeig d’embarcacions a Talamanca, probablement aquests vaixells cercaran altres punts de fondeig a altres zones on la posidònia encara està en bon estat de conservació causant un impacte doble. La mesura més adient, remarca, seria aplicar una regulació integral a tota l’illa, i anar cap al decreixement turístic que redundi en una reducció de les embarcacions que fondegen a les Pitiüses.

Avisen, el marge de maniobra és de cada vegada més estret i el temps corre ja en contra.